Cor del Gran Teatre del Liceu

Dudamel dirige la LA Phil de Los Ángeles con una propuesta semiescénica creada para público sordo y oyente.

Fidelio, estrenada l’any 1805 al Theater an der Wien, en plena ocupació militar francesa de la ciutat i amb un Beethoven sord, la música ens porta tota l’energia i la passió del compositor en una partitura plena d’idealisme i de sublimació.

Obra mestra del segle XX, Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx és un drama ombrívol i existencial basat en una història de Nikolai Leskov del 1865, època en què la literatura russa estava obrint-se camí al món amb autors com ara Tolstoi o Dostoievski.

La partitura va ser un èxit de crítica i es va fer popular immediatament a la Unió Soviètica, però va caure en desgràcia dramàticament després que Stalin assistís a una de les funcions a Moscou l’any 1936. Un article anònim al “Pravda” denunciant l’obra va fer témer Xostakóvitx per la seva vida. No va tornar als escenaris fins a l’any 1970. Des d’aleshores, ha recuperat el seu lloc legítim.

Lady Macbeth de Mtsensk és una peça que, tant musicalment com narrativament, és molt cinematogràfica, mentre que políticament s’erigeix en una estranya anomalia estètica durant l’estalinisme. A banda de la glorificació del proletariat del gust dels ideòlegs de l’època, ens trobem davant d’un autèntic “thriller”. La història té lloc en una zona rural de la Rússia profunda durant el segle XIX (Mtsensk, aproximadament a 300 km de Moscou, és la regió on tradicionalment desterraven els criminals al llarg de la història).