Sílvia Moreno Palomar

Hi ha alguna cosa atractiva en la confessió. En el fet que algú ens expliqui els seus secrets, aquelles coses, pensaments i moments que no ha compartit amb ningú. Ser testimonis d’històries que estaven amagades o que la persona que n’era la protagonista no havia desvetllat perquè, o no s’havia atrevit, o no es veia capaç de fer-ho fins a aquest moment. Aquestes intimitats compartides es converteixen en una connexió i també funcionen, la majoria de vegades, com un catalitzador cap a l’acceptació de la pròpia història. En aquesta obra escrita de manera cuidada, pensada i treballada, en Marcel ens explica el seu pas de nen a adolescent i a adult en les relacions que té amb la gent del […]

Cada experiència és pròpia i intransferible. Uns fets poden ser percebuts de diferent manera segons del punt de vista, allò que sent i pateix cada persona. Un consell pot convertir-se en una crítica, una recomanació en una imposició o una observació en una mala paraula. O potser és tot al revés. No és el mateix per a tu, per mi, per l’altra persona. Victoria Szpunberg i Albert Pijuan s’aventuren a adaptar la premiada novel·la d’Eva Baltasar, Permagel. Un monòleg que explora els pensaments i sentiments, les pors i decepcions d’una dona lesbiana suïcida. Tres aspectes que tenen molt a veure amb allò que la turmenta, la preocupa i la fa sobreviure, tot i no voler. Un text complex en la […]

Amb una mica de sort, totes les persones tenen una vida llarga i plena d’històries i moments per recordar. Però en el moment de decidir fer un repàs, o indicar quins han sigut els punts d’inflexió que els hi han marcat, cada persona tria uns moments o altres, segons el balanç final. I és que quan tot acaba és quan realment es té en compte què era el més important. Beatriz Jaén ha agafat l’adaptació de Brenda Escobedo del clàssic de Marguerite Yourcenar i l’ha traslladat al segle XXI. En un escenari que imita una entrevista televisada a un mandatari que fa memòria de la seva vida i carrera, ens trobem amb un text que tot i ser de 1951 […]

Els éssers humans tenim la tendència d’obsessionar-nos en alguns temes. Una necessitat vital d’esbrinar misteris, tant els que existeixen com els que creem nosaltres. I és que a vegades la cerca de respostes i significats d’algunes actuacions, escrits o situacions diuen molt més d’allò que anhela qui ho investiga que de l’objecte estudiat. La nova producció de La Moukhles & Sentís és un relat en constant moviment, agafa al públic i el té entretingut i interessat en tot moment, sense deixar-lo respirar perquè respiri l’espectacle, perquè s’enredi amb els seus personatges, perquè gaudeixi amb les intervencions musicals i el ball de les interpretacions. El text a tres mans de Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué és dinàmic, té […]

No totes les persones ho tenen fàcil per acceptar qui son o qui volen ser. Moltes vegades es deixen emportar pels estereotips que marquen la seva realitat o per la voluntat d’altres persones per ser qui aquestes volen que siguin. La veritat és que formar part d’aquesta impostura perjudica sempre a la persona que s’obliga a viure-la i, moltes vegades, a aquelles persones que l’envolten. James Baldwin a finals dels anys 50 publicava la seva novel·la Giovanni’s room, on explorava la pressió social, l’homofòbia interna i la sexualitat en diferents nivells i estaments. Una obra que es va convertir en un element més de la voluntat de Baldwin per sensibilitzar a l’opinió pública sobre l’opressió sexual. Aquesta obra ha arribat […]