Jordi Bosch Argelich

Ovelles, de Carmen Marfà i Yago Alonso, és un muntatge que avui ressona amb una força renovada gràcies també a la nova aposta interpretativa de Gemma Martínez i Ramon Pujol al costat d’Albert Triola. El text es manté fidel a allò que el va fer destacar: una idea original —heretar 512 ovelles— que actua com a motor per desgranar les contradiccions, els somnis no complerts i els vincles familiars que tan sovint es trien de mantenir per rutina, per afecte i per por al buit que deixa la desconnexió. La direcció (quin luxe poder dirigir el propi text!) recupera amb cura l’equilibri entre humor i drama, i amb la revisió d’aquesta versió perceps que no es tracta només d’una reposició. […]

El darrer muntatge de La Cubana és un homenatge a la història del teatre popular i, alhora, una celebració de la pròpia trajectòria de la companyia. En aquesta nova aventura, el grup recupera una comèdia d’embolics de Rafael Anglada —un autor molt present en els escenaris amateurs de la segona meitat del segle XX— i la converteix en un espectacle ple de música, humor i picardia. El resultat és fidel a l’estil característic de La Cubana: una barreja de desvergonyiment i tendresa que connecta amb el públic des del primer minut. La companyia, fundada l’any 1980 a Sitges sota la direcció de Jordi Milán, ha estat sempre una rara avis del panorama teatral català. El seu segell s’ha basat en […]

El Mestre i Margarita, la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov és una obra monumental, complicada de dur a l’escenari per naturalesa pròpia, plena de veus, d’escenaris i de registres que se superposen: la Moscou grotesca dels anys trenta, el drama bíblic de Ponç Pilat, l’aparició d’un dimoni que ho trastoca tot i, enmig d’aquest caos, una història d’amor. L’Àlex Rigola ha assumit aquest repte i ha ofert un muntatge que vol transmetre l’esperit de l’obra amb una força poètica i teatral notable. El director aposta per una escenografia gairebé despullada, on cada element té un valor simbòlic i on la llum i el so són els veritables aliats per construir atmosferes. Aquesta tria permet que la paraula i el cos dels […]

La Tempestat és una obra que sembla feta per ser reinventada a cada generació. Shakespeare, en la que sovint es considera la seva darrera gran peça, hi concentra tot allò que l’ha fet universal: la fascinació per la màgia i la fantasia, la reflexió sobre el poder i la justícia, i sobretot la recerca del perdó i de la reconciliació. En mans de La Perla 29, a partir de la traducció de Jaume Coll i Mariné, aquesta obra es converteix en un viatge intens, poètic i carregat de presències invisibles. El muntatge que dirigeix Oriol Broggi no s’entén sense la trajectòria de la companyia. La Perla 29 ha convertit el Teatre de la Biblioteca en un espai reconeixible, gairebé sagrat, […]

Grand Canyon és un muntatge impactant perquè parteix d’una arquitectura dramàtica sòbria però potent, i perquè l’equip creatiu el tracta amb respecte i contundència. És una obra que remou, que incomoda. El seu poder rau en la combinació d’un text carregat d’objectivitat i una direcció que escolta cada personatge. Pere Arquillué, conegut primer com a actor protagonista en espectacles tan memorables com Un déu salvatge —que ell mateix va dirigir— o produccions destacades del repertori clàssic i contemporani, demostra aquí la seva evolució i maduresa com a director. Grand Canyon és la seva segona direcció destacada, i Arquillué confirma que domina el ritme i l’ànima del teatre: sap jugar amb la tensió i els silencis, deixa respirar les escenes i […]