Sílvia Moreno Palomar

Dir el que no es vol dir per no parlar del què realment s’ha de parlar, interpretar una cosa i que, en realitat, potser vulgui dir una altra. Les relacions i dir les paraules que toquen és complicat, especialment quan estàs enmig d’un escenari a punt per actuar. Rosó (Anna Moliner) i Santi (Joan Negrié) estan casats i, a més, treballen junts. Son un parella artística i amorosa. Encara que no saben ben bé com va acabar de passar tot plegat. Tenen clar l’inici, el casament del germà de la Rosó, però la resta sembla que ho ha portat la inèrcia. Estan a pocs minuts de començar la seva actuació de duets romàntics musicals en un teatre d’una població que […]

No sempre s’escull el millor moment per afrontar els problemes ni les veritats que s’han intentat obviar durant molt de temps, però dins del pitjor que es pot triar… hi ha nivells. Les quatre dones d’aquesta obra sembla que l’han trobat mentre escalen una muntanya bastant difícil. De diferents àmbits, però amb el mateix esperit de superació personal i amb una passió innata per l’escala, les dones d’aquesta producció tenen com a objectiu pujar la paret del Fitzroy, per la via iugoslava, i proclamar-se les primeres dones en fer-ho. Mentre esperen la seva finestra de bon temps per acabar el recorregut, refugiades entre les parets de la muntanya, expliquen històries, anècdotes i plans per fer. Una entrebancada farà tremolar tot […]

L’aïllament volgut o imposat té conseqüències a vegades previsibles i d’altres inimaginables. L’autoprotecció vers a la vida i les seves possibles repercussions s’enfronta a la prevenció d’experimentar i veure més enllà. Situades a una vall andorrana emmarcada per muntanyes escarpades es troben, durant la guerra, les quatre dones que narren aquesta història: mare, filla, jove i cunyada. Dues dones grans, que han viscut molt, una dona adulta que s’ha quedat a mig camí i una noia que sent delit per veure què hi ha a les altres valls i territoris i que va a la recerca del sol que l’escalfi i l’il·lumini. Dins de la casa que es mostra a l’escenari es callaran secrets i es buscaran sortides per a […]

I com una guspira, el nus a l’estómac es va formant a mesura que avança el text. L’espectadora es fica al bosc que acull la història, sent l’escalfor, crida i aguanta la respiració. Dues dones, quatre homes i un nadó arriben a un bosc on faran una petita festa, una barbacoa que no sortirà com pensen. Entre ells hi ha diferents relacions, alguns son família i d’altres parella o exparella. Tenen un passat i moltes anècdotes i preguntes que s’aniran fent i explicant al llarg de la vetllada fins que se’n vagin a dormir. Quan es desperten, tot ha canviat i no hi ha manera de tornar enrere. El muntatge dirigit per Julio Manrique crea el marc tensional de manera […]

Si algú pensava que no es podia fer una transició entre You oughta Know d’Alanis Morissette al Burn de l’Eliza al musical Hamilton, estava ben equivocat/ada. L’únic que es necessita és visió i talent i això és el que té Joan Vázquez. L’espectacle es vertebra amb un fil d’anècdotes sobre lletristes i compositors/es de coneguts musicals de Broadway, ja siguin clàssics o contemporanis. Unes relacions d’amor a aquest gènere teatral que fan d’interludi entre els diferents temes que l’intèrpret va tocant i cantant per a delectar al públic. En aquests petits incisos narratius es mostra el gran coneixement que Vázquez té no només dels musicals sinó també de tota la història que els envolta: com es van crear, els moments […]