Sílvia Moreno Palomar

El futur és fill del passat, i en el passat es va poder ser indiferent, lluitar o intentar protegir-se, però és el que ha portat a l’actualitat. “D’aquelles noces, aquests confits” diuen, i és talment així. L’acció se situa a Alacant, ciutat on els republicans van afusellar José Antonio Primo de Rivera i on cada 20 de novembre durant gairebé tota la dictadura de Franco els falangistes li retrien homenatge. A les afores de la ciutat, un pare de família construeix El Bancal, una casa on refugiar-se cada any durant aquell acte. Aquest és l’escenari on transcorre aquesta narració de 80 anys d’història, en la qual passaran tres generacions diferents traslladant-se entre les diferents èpoques veient com el feixisme avança, […]

Barbàrie i sense sentit, dos conceptes que poden definir qualsevol guerra. Conflictes armats provocats i decidits per persones que no tenen res a perdre i patit per civils i població vulnerable. Les víctimes reals, aquelles oblidades per la societat son les que suporten durant setmanes, mesos i anys bombardejos, trets, setges, fam, por, tristesa i solitud. I res pot explicar permetre que visquin això. Marie Colvin va ser una corresponsal de guerra que va cobrir nombrosos conflictes armats a l’Orient Mitjà, els Balcans, Txetxènia, el Timor Oriental, Sierra Leone, Zimbàbue o Sri Lanka des dels anys 80. En aquesta obra, Laura Aubert es posa en la seva pell per explicar al públic la seva història, com va convertir-se en corresponsal […]

A vegades queda un xiuxiueig al cap i una sensació lleugera de bonança al cos, és en aquests moments quan una obra de teatre crea un vincle especial amb l’espectadora i queda ressonant durant l’endemà d’haver-la vista. Com un homenatge a les àvies, i també als avis, aquesta producció fa d’allò petit el més important durant poc més d’una hora. Són col·leccions de records el que van conformant la identitat i el caràcter de la bàbuixka (àvia) d’en Jan, els dos protagonistes d’aquesta història. Conèixer tot el què va viure ella i la relació que mantenien entre ells dos és un privilegi que s’ha de viure en directe i del qual és millor no desvelar-ne els detalls. En un escenari […]

A vegades és necessari deixar reposar les emocions que ha provocat una obra, sovint és perquè toca calmar els sentiments extrems que ha causat (meravella o horror), però en contades ocasions és imprescindible deixar reposar tot allò que ha dipositat en el cap i el cor de qui l’ha vista. Aquest text, aquesta posada en escena i la seva interpretació necessiten fins i tot setmanes. No per adonar-se que és una obra magnífica que hauria de veure tothom i que hauria de trepitjar tots els teatres del país, sinó perquè el missatge colpeja l’ànima, la memòria i la dignitat. Des del primer minut fins al final, el públic queda atrapat per Juan Diego Botto i Federico García Lorca. Dels dos, […]

Hi ha moments, dies o setmanes en què es necessita desconnectar del dia a dia i d’un/a mateix/a. Gaudir i deixar-se emportar. I aquest espectacle ens convida a tot això i… a més. Divina diversió i desinhibició. Amb números increïbles que deixen amb la boca oberta tot l’espectacle, aquesta producció representa les ganes de passar-ho bé, entretenir i meravellar. Tot i poder pensar a primera vista que es tracta d’un cabaret amb la depravació i la sexualitat com a única guia, la realitat és alhora diferent i una mica semblant. Res d’allò que es pugui imaginar prepararà a l’espectadora pel què veurà. Un repartiment entregat i amb ganes de fer gaudir a tot el públic, i tot un seguit de […]