Sílvia Moreno Palomar

Totes les persones tenim una època en què es perd el rumb o no s’està segura quin és el camí a escollir. Potser és un esdevenir del dia a dia o hi ha un fet concret que trontolla el propi món i fa que es plantegin moltes més preguntes que respostes i només es necessita alguna persona a qui delegar la responsabilitat del següent pas. Moltes vegades, però, aquesta guia no arriba o, fins i tot, confon més el futur. En aquesta obra tres homes es troben, en diferents moments, en una mas en unes contrades que han quedat desolades després de tancar-se la pedrera que donava vida i feina a la gent del voltant. En Carles, l’Eduard i en […]

Quan el dolor s’apodera del cor i la ment pot provocar accions desesperades, idees que van més enllà d’allò estrictament lògic i la desesperació pot arribar a plantejar unes resolucions fora del comú. És aquell patiment que s’enganxa a l’estómac, que per molt que s’intenti no acaba d’afluixar ni una mica, al contrari, continua creient i sufocant, asfixiant. En aquest monòleg, Pablo Capuz es converteix en Fèlix un noi que ha decidit anar al Palau de l’Auto-Purificació, un temple custodiat per l’àngel Asaliah, qui promet als creients que lliurin tot el seu dolor una mort immediata i extraordinària, i l’ascensió corresponent. Durant aquest procés han de lliurar les cinc càrregues que li pesen i fer-ho amb sinceritat. Però realitzar aquest […]

Amb els anys les persones creuen que aniran adquirint més saviesa i coneixements, que hi haurà un moment en què no hi haurà tantes preguntes al seu voltant o, fins i tot, que no hi hauran perquè s’haurà viscut de tot i se sabrà de tot. Però la incertesa és una companya que no ens abandona per molt temps que passi. Es podria dir que no estar segura de res està a l’ordre del dia. Jordi Oriol convida a l’espectadora en aquesta obra a transitar per aquesta incertesa que devora el dia a dia i com cada persona intenta abordar-la de la millor manera, potser l’única manera que sap. Un text molt intel·ligent i ràpid que aconsegueix divertir i fer […]

Quan s’està immers/a en una societat que ha marcat unes pautes i uns comportaments estrictes i inamovibles és molt difícil sortir-ne. Hi ha una estructura molt ben creada per a què el ramat no surti de la zona delimitada i no vegi més enllà de les quatre parets que s’han establert com a límits. En el moment que una persona decideix tan sols mirar per sobre de la tanca que l’encercla, aquesta és jutjada i sentenciada sense cap mirament. El poder de la comunitat és indiscutible per desafiar els rols imposats i per lluitar per la llibertat. Gara Roda adapta aquest text de Lucy Kirkwood i trasllada l’acció de l’Anglaterra rural a Catalunya: quan una dona afirma que està embarassada […]

Les dinàmiques familiars són molt complexes, cada nucli té una relació específica i peculiar. Una història compartida que té els seus fantasmes i secrets amagats i silenciats. Ferran Utzet crea un espai singular a escena per a aquesta producció del text teatral de Jon Fosse sobre la visita inesperada d’un fill a casa dels pares, un retrobament que tindrà conseqüències per a totes les persones implicades. Amb una estructura escenogràfica molt adient i atrevida, un escenari que va girant per donar visibilitat 360 de l’escena a tot el públic (que està dividit en quatre grades) ajuda a que l’espectadora pugui veure totes les arestes de la història, les diferents posicions dels personatges i el seu posicionament envers als altres. És […]