Sílvia Moreno Palomar

Quan s’està immers/a en una societat que ha marcat unes pautes i uns comportaments estrictes i inamovibles és molt difícil sortir-ne. Hi ha una estructura molt ben creada per a què el ramat no surti de la zona delimitada i no vegi més enllà de les quatre parets que s’han establert com a límits. En el moment que una persona decideix tan sols mirar per sobre de la tanca que l’encercla, aquesta és jutjada i sentenciada sense cap mirament. El poder de la comunitat és indiscutible per desafiar els rols imposats i per lluitar per la llibertat. Gara Roda adapta aquest text de Lucy Kirkwood i trasllada l’acció de l’Anglaterra rural a Catalunya: quan una dona afirma que està embarassada […]

L’autoestima és una cosa que es pot fomentar o enfonsar. En algunes ocasions hi ha persones que ajuden a davallar-la, que no pensen en les conseqüències de les seves paraules o accions. Un simple gest o una simple frase poden canviar-ho tot. Tenir empatia envers als altres és una de les grans mancances de la societat individualista en què el món s’està convertint. Alícia Serrat escriu i dirigeix aquest musical de petit format protagonitzat per la Cris, una jove actriu i música que lluita contra la depressió i la crítica constant. Un text directe, que exposa des del primer moment la salut mental del personatge i mostra sense vergonya ni tabú la realitat de les persones que pateixen aquesta malaltia. […]

L’escalfor que se sent a dins quan s’escolta una melodia que es reconeix i que rememora records que van associats a ella és peculiar. Potser el context en què es va escoltar tenia un caire íntim o especial, o està associada a una època en què la vida era diferent, on la persona que l’escolta era diferent. Aquest és un dels poders que té la música: aconsegueix traslladar en el temps i l’espai amb unes poques notes. Daniel Anglès i Pilar Capellades tornen a reunir-se amb aquest musical de petit format, o més aviat un recull exquisit de perles de la història dels musicals composats per Andrew Lloyd Webber i Claude-Michel Schönberg. La idea de fer un musical petit va […]

Els éssers humans tenim la tendència d’obsessionar-nos en alguns temes. Una necessitat vital d’esbrinar misteris, tant els que existeixen com els que creem nosaltres. I és que a vegades la cerca de respostes i significats d’algunes actuacions, escrits o situacions diuen molt més d’allò que anhela qui ho investiga que de l’objecte estudiat. La nova producció de La Moukhles & Sentís és un relat en constant moviment, agafa al públic i el té entretingut i interessat en tot moment, sense deixar-lo respirar perquè respiri l’espectacle, perquè s’enredi amb els seus personatges, perquè gaudeixi amb les intervencions musicals i el ball de les interpretacions. El text a tres mans de Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué és dinàmic, té […]

Les festes nadalenques no són precisament fàcils. La il·lusió que es pot sentir quan s’estan apropant les dates, disminueix a mesura que les trobades “obligatòries” amb la família, o certs membres d’aquesta, es van acumulant. I és que quan passes tantes hores amb certes persones, hi ha sentiments i paraules que no es poden aturar. El text esbojarrat i ple de matisos d’Eduardo De Filippo situa al públic en els dies al voltant de Nadal, quan una família italiana s’està preparant per a la celebració. El pare està obsessionat en construir un pessebre nou cada any i que tothom admiri la seva feina. Mentre a la resta de la família no li podria importar menys, la seva dona brega amb […]