Sílvia Moreno Palomar

Com se sobreviu després d’una catàstrofe? Es parla sempre de la part principal de la subsistència, tenir menjar, beure i un lloc on refugiar-se. Però com es gestiona mentalment una situació sobtada i tan definitiva? Com afronta la ment un canvi d’aquest tipus? Manté la calma i analitza o es desferma i s’apodera el caos de la situació? Són preguntes que realment no tenen resposta fins que es viu de prop. A Després del final la Louise es desperta al refugi nuclear que el seu amic Mark té. Mentre es recupera un cop al cap, ell li explica que hi ha hagut un atac nuclear i que li ha vingut just salvar-la i ficar-la allà. De cop, Louise ha d’afrontar […]

“Això és el final”, deia Sandy. “Clar que no, és només el principi”, li contestava Danny Zuko. I quanta raó tenia! Crec que seria difícil trobar a algú en el món, amb una bàsica noció de cine i musicals que no conegui Grease i tot el que va suposar per a una generació que va començar a portar caçadores de T-Birds o de les Pink Ladies, que es pentinaven a l’estil de John Travolta o Olivia Newton-John. Allò que molta gent no sap, però, és que abans de la pel·lícula del 1978, set anys abans, s’havia estrenat el musical a Broadway que donaria pas a aquesta famosa obra del setè art. Jim Jacobs i Warren Casey van ser els creadors […]

El dol és un sentiment difícil de gestionar. Cada persona afronta com pot la situació de pèrdua d’un ésser estimat. Les preguntes sobre moments viscuts o el repàs de converses tingudes en el passat són recurrents i intenten, en certa manera, ser un procés per assolir la nova situació. No sempre és fàcil. A Arribaràs i serà de nit el protagonista ha organitzat un homenatge amb amics en record de la seva parella que va morir temps enrere. La seva idea és repassar moments que van marcar la seva relació i mostrar als presents qui era ella quan estava amb ell. Durant aquest viatge per la memòria es trasllada a aquests mateixos records en una situació paral·lela on es retroba […]

“Hell is empty and the devils are all here.” Aquesta és una bona manera d’explicar qualsevol història en el passat i en l’actualitat, perquè al final els relats que parlen de mort, venjança i sang són tan prolífics com els d’amor. L’èpica en les narracions que parlen de traïció i persones malvades sembla que sempre superen el pas del temps, i són una ajuda, a vegades, per posar en context moments actuals de manera més literària. A Macbeth song recull el clàssic de Shakespeare sobre el soldat que atret per l’ambició -i la predicció d’unes bruixes- sucumbeix a la traïció per aconseguir ser rei d’Escòcia. Pel camí, aquell home respectat i valorat anirà decrepitant la seva imatge davant dels seus […]

El poder de les paraules està infravalorat. La poca cura en el seu ús i la nul·la responsabilitat de les conseqüències que generen estan cada vegada més extenses. No es pren consciència que afirmar veritats absolutes -que no se saben realment- o proferir una crítica atroç i repugnant té un resultat inesperat i a una escala més gran de la imaginada. Actualment, amb les xarxes socials sembla que la impunitat està a l’ordre del dia. El principi d’Arquímedes es situa en un dia crucial per als petits que fan curset a la piscina: s’han de treure la bombolla i nedar sense cap suport. En aquest moment, un dels nens es posa a plorar perquè té por a l’aigua i el […]