Sílvia Moreno Palomar

La família és aquella entitat que reconforta, però també que atrapa i satura a vegades. Estar junts pot ser una alegria, i estar massa junts massa temps pot crear un monstre. Però, i si estar junts fa sumar? I si potencia la creativitat? Sembla que és això el que passa amb aquesta obra, perquè tot i el terrabastall que es forma dalt de l’escenari, la família Pla-Solina no deixa de mostrar un torrent de idees i creacions artístiques diferents. En aquest relat, Oriol Pla i Pau Matas exposen la relació que tenen el primer amb la seva família. Van ser la família Travy durant els anys en què van actuar junts sota el paraigües del clown, el teatre folklòric i […]

El passat és el que ha construït el nostre present. Les decisions, les actituds, els negocis que es van fer han esdevingut en tot el què avui dia ens envolta. Potser no podem assumir la culpa d’alguns dels actes comesos en nom del progrés i la llibertat, però si podem treballar per no oblidar-ho i que es coneguin tots els fets -fins i tot els més deplorables- per saber d’on venim i que tot plegat creï una consciència col·lectiva. Aquesta obra presenta una assignatura pendent, ens porta un text que parla sobre l’herència esclavista catalana silenciada, sense embuts i fent reflexions punyents. Parteix d’una família burgesa catalana que té en el seus estables l’horror del tràfic de persones, un passat […]

Un viatge et torna a casa després de molts anys per celebrar un aniversari i donar bones notícies a la família, però la vida, ja se sap, “passa mentre fas altres plans”. L’Aran torna a Barcelona des de Chicago per celebrar els 25 anys del local de karaoke que tenen els seus pares. Una bona excusa per tornar a veure’ls després d’anys vivint fora i també per explica’ls-hi que es casarà amb la seva parella. Quan arriba al local es troba una gran festa on tothom està gaudint molt i està cantant a cor què vols. Ell intenta parlar amb els seus pares per donar-los la notícia, però un accident fortuït farà que no els hi pugui explicar. I comencen […]

Llums, colors i una escenografia audiovisual que et trasllada a l’Antàrtida, a la neu i el fred. D’aquesta manera s’inicia el moviment a l’escenari i quatre encaputxats/ades comencen a cantar amb l’acompanyament d’un cos de dansa. L’espectacle ha donat el tret de sortida oficialment, però és quan sonen les primeres notes de “Me cuesta tanto olvidarte” que l’espectadora es rendeix a la màgia de la música. Així comença el viatge, amb l’emoció a flor de pell. Cançó rere a cançó se succeeixen els records en una platea que no pot evitar cantar cada tema (o gairebé tots, depenent de l’edat) i acompanyar, d’una manera molt humil, als grans cantants que componen aquest espectacle-concert en homenatge a Mecano. Gran elecció de […]

La vida a vegades és una merda i no se sap perquè algunes persones ho tenen tot més fàcil. Hi ha coses que no es poden canviar, però potser sí compensar d’alguna manera. A vegades, simplement s’ha de trobar la oportunitat. Empar i Esperança formen una família atípica, son mare i filla, però al mateix temps no ho són. O almenys no de la manera tradicional. En una situació delicada, ens trobem a l’escenari una recopilació de la relació d’aquestes dues dones, com l’han anat construint i en què s’han convertit l’una per l’altra. Es preciós veure un text i un muntatge així, que explica tan bé i amb tanta claredat, sense caure en l’excés, la història de dues dones […]