Roser Garcia Guasch

No oblidarem mai el primer contacte amb La Calòrica. Va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel, sàtira històrica sobre el poder y la decadència. Després vam veure, Els ocells, Fairfly, De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda o Le congrés ne marche pas, sempre crítics amb un tema concret. En aquesta ocasió ens planteja la gran pregunta: com podem cada ú de nosaltres canviar el món? Ells ho fan de la manera que saben: fent teatre i trencant totes les barreres que facin falta per fer prendre consciència del que sigui i fer crítica de tot utilitzant l’humor i la ironia. En un hotel en un lloc perdut de muntanya s’organitza una activitat que […]

Sergi Pompermayer i David Selvas tornen a repetir la parella dramatúrgia-direcció de l’exitosa obra Amèrica. Aquesta vegada amb un dels clàssics més famosos de Molière (amb versió actualitzada de La Brutal i que va ser presentada al Grec 2024. La versificació ha anat a càrrec de Pablo Macho Otero. La història de la comédie a la França de Luis XIV és la història de les comèdies de Molière. Després de Don Juan en la que el llibertí és un hipòcrita, Molière segueix la creuada contra la falsedat i va escriure El Misantrop i va seguir amb Tartufo o l’impostor. En opinió de Goldoni o Goethe, El Misantrop és l’obra mestra de Molière, la més profunda, humana i desoladora. Molière era […]

Així podria començar un conte infantil: “Era una vegada una caseta al bosc”. Molts d’aquests contes tenen un aire de misteri i la por està immersa a l’imaginari col·lectiu infantil: Uns nens trobem una cabana al bosc on hi ha una bruixa menja-nens, un llop es menja l’àvia o uns pares deixen els fills al bosc i no saben tornar a casa. El bosc sempre implica foscor, misteri, poders màgics incontrolables. L’aigua, els gorgs són elements purificadors on hi habiten nimfes que s’enamoren de déus, els donen poders i atrauen als innocents. Jordi Casanovas és un amant del terror i ha creat i dirigit aquesta història situada en un bosc gironí on els elements naturals es poden convertir en veritables […]

Amb un començament espectacular, l’actor apareix com un treballador del T Lliure i, com un amic que trobem a la porta, ens explica el seu relat. El que vagi al teatre a buscar històries amb finals rodons o tingui expectatives a mida que va avançant l’obra, se sentirà frustrat o s’ha equivocat de peça. Amb aquest monòleg de Josep Julien, magníficament interpretat per Santi Ricart t’has de deixar portar, has de gaudir de les situacions de vegades inquietants, de vegades ridícules a les que ens porta el protagonista que només deixa el tros d’escenari il·luminat per anar al lavabo, encendre una cigarreta o explicar la història d’un personatge que intervé a la història. Com pensava Pedrolo, en un moment determinat […]

Sembla que és cert que hi va haver una trobada Napoleó-josé I a Vitòria quan la guerra de la independència ja havia començat a estendre’s per tota la península i amenaçava al “francès” a retirar-se. Napoleó va veure que es perdia aquesta zona d’expansió i va anar a recolzar i donar suport al seu germà. La diferencia de caràcter entre els dos germans és evident. Napoleó és encarnat per Pau Roca. Ell és fort, ambiciós, arrogant davant d’un germà feble, fràgil i empetitit. David Bagés és Pepe Botella anomenat així sarcàsticament pels espanyols per la seva afició a la beguda. Els dos interpreten a meravella els seus papers. Hi ha un tercer personatge, el mameluc Rustam, esclau de Napoleó interpretat […]