El lento naufragio de la estética: ¡Me quedó lindo!

El lento naufragio de la estética
9/11/2018

L’autor i intèrpret, Gonzalo Funes aprofita el somni que tots tenim de ser actors/actrius per portar-nos a un món oníric per on desfilen des de grans escriptors com Shakespeare o Beckett fins a grans intèrprets com Charles Chaplin. Al millor estil de Rousseau, “l’home neix actor i la societat el converteix en espectador”, ens interpel·la, ens condueix a l’acció, ens envesteix amb la seva profunda mirada i ens recorda que no podem ser espectadors de tot. Per fer això, permet al públic introduir-se a l’escenari fent-lo partícip dels seus pensaments.
Funes és un magnífic intèrpret, un artista genial del moviment. Amb la seva gran potencia expressiva i un ritme trepidant ens condueix a través dels seus somnis i de les seves il·lusions a reflexions profundes sobre la vida.
Hi ha moments d’una gran bellesa com el tango ballat amb una escala vestida de dona o la recreació d’una escena de “Candilejas”. El so de la pluja i la tempesta ens acompanya al començament de l’obra i en algunes escenes recordant que la tempestat pot portar al naufragi i el naufragi és un símbol de fracàs, de pèrdua d’il·lusions, d’esperances no aconseguides.
Amb petits i senzills elements escènics, es pot fer un gran teatre. Ho ha demostrat Mai Rojas. Felicitats a tots.

← Tornar a El lento naufragio de la estética