Roser Garcia Guasch

El teatre argentí no et deixa mai indiferent, potser per la sensibilitat amb la que tracta als personatges, per la cruesa de les situacions, per la sinceritat i facilitat amb la que expressen els sentiments. Aquesta obra és argentina perquè ho és la dramatúrgia i la direcció, un dels actors, l’assistència artística, l’escenografia i el vestuari. La producció és de Júlia Simó Puyo i El Eje, companyia creadora de 12 espectacles que parlen de personatges marginats i trencats. El dramaturg i director és Sergio Boris, autor i director de molts espectacles i innombrables premis. En aquesta obra Euforia y desazón, hi ha molta més “desazón” que eufòria. Una ex-alumne d’una escola de formació d’adults torna per dirigir-la. L’escenografia ja ens […]

La intimitat de la Sala Flyhard convida al públic a una vivència comunitària d’uns fets que es representen molt a prop. Aquesta proximitat es veu reforçada amb un recurs no original però sí molt efectista de fer veure que l’obra es va creant a l’escenari com si fos una pàgina web: “en construcció”. Els tres intèrprets, meravellosos per cert, es dirigeixen al públic amb sornegueria i complicitat mentre mostren les dificultats que els imposa el seu dramaturg, sense text, sense sala i amb l’agreujant que el músic no és actor professional. Sorprenent és aquesta obra creada i dirigida per Marc de la Varga. És un entramat entre passat i present, ficció i realitat, salut i malaltia. Marc de la Varga […]

La nit de les tríbades és una obra que es va presentar al Teatre Lliure de Gràcia a la temporada 78-79 dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Muntsa Alcañiz, Quim Lecina i Anna Lizaran. En aquesta ocasió, Oriol Broggi ho porta a escena amb una companyia jove i un repte difícil que superen amb escreix. Ell crea un escenari semblant al de la Biblioteca de Catalunya amb el públic a banda i banda amb grades a sobre l’escenari la qual cosa té l’avantatge de ser immersiu per alguns però allunya als de la platea. Com que l’obra tracta d’un assaig, els actors entren pel passadís central i deixen les seves coses a les butaques de les primeres files que […]

Davide Carnevali és un jove dramaturg italià que està molt present a Europa. En Good by Europe. Lost words, escriu sobre aquest continent decadent i en fa una reflexió política amb una mirada crítica, irònica i un sentit de l’humor subtil i intel·ligent. És una de les peces més recents i singulars de Davide Carnevali. En ella hi condensa molts dels temes que el preocupen: la crisi del llenguatge, la decadència del projecte europeu i el capitalisme salvatge amb la seva necessitat de produir i guanyar aniquilant tot allò que no és útil. L’ha traduïda Albert Arribas la qual cosa ja és garantia de rigor i meticulositat. Alba Collado una joveníssima directora, presenta aquest projecte al Programa de suport a […]

Oriol Grau presenta un espectacle juganer que atrapa des del primer moment perquè són com aquells jocs de quan érem petites.. “fem veure que”…. Juga amb ell mateix quan era petit que volia ser còmic de teatre i les dificultats amb les que es va trobar. Juga amb una mare que li impedeix ser actor i juga a vendre l’ànima al dimoni a canvi d’aconseguir el seu somni. Amb aquestes tres potes del títol de l’obra construeix un entramat de situacions, mig retrat, mig ficció, mig autobiogràfic amb un fil argumental que sembla desorganitzar però està molt ben trenat i magistralment dirigit per Roberto G. Alonso. Ell és el còmic, cantant en festes majors i ho fa per nosaltres en […]