Fa poc més d’un segle, les dones podien ser les protagonistes de les novel·les escrites per homes. Si les escrivia una dona havien d’utilitzar un pseudònim per poder sortir a la llum. Avui, Caterina Albert no necessita el seu nom original. Tots sabem que al darrera de Víctor Català hi ha una gran escriptora. Podríem dir que Solitud a Stromboli és una obra femenina ja que són dones les protagonistes de les dues obres comparades com ho són també la directora, la guionista, la dramaturga i la intèrpret. Ningú dubte ja de la capacitat de la dona per escriure, crear, dirigir i interpretar.
Imma Colomer dirigeix en aquesta ocasió una conferencia magistral teatralitzada molt original amb dramatúrgia de Núria Casado. La idea i el text són de Rosa M. Delor, especialista en literatura catalana contemporània que havia elaborat una teoria sobre la similitud entre Solitud, la novel·la de Victor Català i Stromboli una pel·lícula que Roberto Rossellini va dirigir 50 anys més tard. Segons aquesta idea, Rosellini havia llegit Solitud (Solitudine) i va crear una trama, una protagonista (Karin) i una situació molt semblant a la historia de la Mila.
Fina Rius és la professora que amb la seva veu, el seu moviment i els mitjans audiovisuals actuals va desenvolupant aquesta teoria mostrant totes les semblances entre la novel·la i la pel·lícula. Com aquelles conferències ben estructurades, Fina Rius, amb l’expertesa d’una gran ponent, és capaç de mantenir l’atenció tota l’estona, canviant el ritme, introduint fotografies comparatives de la pel·lícula amb l’obra recentment representada, una taula amb les semblances entre una i altra i tota la informació possible per demostrar-nos que realment Rossellini havia llegit Solitudine i s’havia inspirat en ella per dirigir Stromboli.
Un gir teatral quasi al final introdueix aspectes personals de la conferenciant i un tema molt sensible en el món acadèmic i científic i que dona a l’obra el punt que ha de donar el teatre: actualitat, crítica i denuncia. M’he quedat amb ganes de torna-la a veure.