Iván F. Mula

Tenim una certa tendència a pensar que el que fa bona a una obra és la seva història o una premissa original però, moltes vegades, si no ve acompanyada del to adequat, la maquinària teatral és impossible que funcioni. Les cigonyes venen de Tailàndia podria ser un bon exemple d’això. El muntatge parteix d’un plantejament realista amb un conflicte creïble i comença a transitar pel que sembla que serà una comèdia dramàtica amb contingut social. De sobte, però, la trama fa un gir radical, derivant cap a una sèrie de situacions extremes difícils de justificar dins del context en el qual se’ns ha situat. L’autora i directora Blanca Bardagil podria haver optat per fer amb el seu material una comèdia […]

La darrera vegada que vam poder veure als Vaca 35 a la Sala Atrium va ser amb la impactant Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triunfar. Resulta inevitable, després de l’intens calat que va deixar aquella experiència, apropar-se al seu nou projecte sense establir comparacions o portar unes certes expectatives. Malauradament, Josefina la gallina puso un huevo en la cocina, tot i tenir alguns dels trets característics d’aquest grup d’artistes mexicans, està bastant lluny de la visceralitat, la força visual i l’aclaparadora realitat del seu anterior treball. Dirigida per Diana Magallón, en aquest cas, la proposta parteix d’una premissa curiosa: un home que sent que és una gallina. La idea, aparentment […]

Posar en escena Qui té por de Virginia Woolf? no resulta gens fàcil. El perill amb aquest obra és que, fàcilment, es pot caure en un histrionisme granguinyolesc que tapi la veritable profunditat psicològica i emocional de la història. La companyia El Eje, més que fer una adaptació, s’ha inspirat en el text d’Edward Albee per construir un muntatge amb l’energia, el to i la personalitat amb la qual se senten identificats, en certa manera, apostant per la forma per sobre del contingut. La decisió és valenta i coherent amb la seva trajectòria però el resultat arrisca tant que perd el control sobre sí mateix. Augmentar l’agressivitat, els crits i el ritme d’aquest univers narratiu ha acabat obtenint un producte […]

Adaptar un relat breu d’Oscar Wilde per convertir-lo en una obra de teatre de 100 minuts a la mida de Joan Pera no és una tasca gens fàcil. L’encarregat, en aquest cas, de dur a terme aquesta gesta ha estat el jove dramaturg Joan Yago que, anteriorment, ja ens havia demostrat el seu gran talent amb textos originals com Fairfly o You say tomato. Malauradament, en aquesta ocasió, el resultat no té la frescor ni la perspicàcia a la qual ens té acostumats. Com que intentar ser Wilde no és realista, sembla que s’ha optat aquí per construir una estructura que funcioni en termes narratius, jugant més a ser un conte de misteri que no tant una comèdia hilarant. La […]

L’any 1897, Oscar Metenier va fundar a París l’anomenat Teatre del Gran Guinyol. Es tractava d’un tipus d’expressió escènica macabra que, de forma extrema i retorçada, tractava de sacsejar les consciències dels nobles que hi acudien de públic. Amb aquest mateix esperit i afegint una considerable càrrega política, la Companyia Obskené presenta un text del francès Rémi de Vos que satiritza ideologies tan terribles com l’extrema dreta europea, el feixisme, el racisme i el masclisme. Malauradament, les seves bones intencions queden atrapades en una estètica de casa de nines kitsch i un delirant sentit de l’humor obsessionat amb la repetició i la caricatura. D’aquesta manera, malgrat l’entrega del seu repartiment, el muntatge aconsegueix poca cosa més que ridiculitzar la xenofòbia, […]