La darrera vegada que vam poder veure als Vaca 35 a la Sala Atrium va ser amb la impactant Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triunfar. Resulta inevitable, després de l’intens calat que va deixar aquella experiència, apropar-se al seu nou projecte sense establir comparacions o portar unes certes expectatives. Malauradament, Josefina la gallina puso un huevo en la cocina, tot i tenir alguns dels trets característics d’aquest grup d’artistes mexicans, està bastant lluny de la visceralitat, la força visual i l’aclaparadora realitat del seu anterior treball. Dirigida per Diana Magallón, en aquest cas, la proposta parteix d’una premissa curiosa: un home que sent que és una gallina. La idea, aparentment senzilla i divertida, amaga, de fet, un costat al·legòric obscur i d’una profunditat sorprenent. L’espectacle ens parla, en un format proper al teatre familiar, de la recerca de la identitat, de la soledat de sentir-se diferent, de la migració, el desig, la nostàlgia i la tristesa, entre molts altres temes. El problema és que, més enllà d’apuntar aquestes perspectives tan interessants, la peça no és capaç de desenvolupar la metàfora i construir un recorregut que aconsegueixi tocar el cor de l’espectador. En conjunt, l’obra és simpàtica però deixa amb ganes de més (també per la seva curta durada) i es queda a mig camí de les seves veritables possibilitats. Amb un rerefons tan complex, és tota una llàstima que, narrativament, es dediquin poc més que a picotejar els conflictes del protagonista sense gairebé passar de la superfície. Potser dedicant més temps a cada episodi del muntatge, s’aconseguiria arribar molt més lluny. En el punt actual, però, el producte és insuficient pels que, a més, recordem allò que els Vaca 35 són capaços d’oferir.
Enllaç copiat!