L’any 1897, Oscar Metenier va fundar a París l’anomenat Teatre del Gran Guinyol. Es tractava d’un tipus d’expressió escènica macabra que, de forma extrema i retorçada, tractava de sacsejar les consciències dels nobles que hi acudien de públic. Amb aquest mateix esperit i afegint una considerable càrrega política, la Companyia Obskené presenta un text del francès Rémi de Vos que satiritza ideologies tan terribles com l’extrema dreta europea, el feixisme, el racisme i el masclisme. Malauradament, les seves bones intencions queden atrapades en una estètica de casa de nines kitsch i un delirant sentit de l’humor obsessionat amb la repetició i la caricatura. D’aquesta manera, malgrat l’entrega del seu repartiment, el muntatge aconsegueix poca cosa més que ridiculitzar la xenofòbia, el rebuig al diferent i el populisme. En cap moment, desenvolupa un discurs, un missatge o una anàlisi artística o dramàtica del seu contingut més enllà dels seus acudits de sexe i violència o les reflexions que pugui fer l’espectador pel seu compte. D’altra banda, la seva capacitat per fer riure es va diluint segons avança l’obra, de la mateixa manera que el seu simbolisme (la metàfora de la neteja és força encertada) perd intensitat a mesura que va donant voltes sobre el mateix. Cal aplaudir la voluntat de crítica punyent d’aquesta sàtira, així com la seva enlluernadora concepció visual, però la sensació que produeix de sketch estirat li fa massa mal per a resultar, en conjunt, un espectacle satisfactori.
Enllaç copiat!