El risc de l’estridència

Posar en escena Qui té por de Virginia Woolf? no resulta gens fàcil. El perill amb aquest obra és que, fàcilment, es pot caure en un histrionisme granguinyolesc que tapi la veritable profunditat psicològica i emocional de la història. La companyia El Eje, més que fer una adaptació, s’ha inspirat en el text d’Edward Albee per construir un muntatge amb l’energia, el to i la personalitat amb la qual se senten identificats, en certa manera, apostant per la forma per sobre del contingut. La decisió és valenta i coherent amb la seva trajectòria però el resultat arrisca tant que perd el control sobre sí mateix. Augmentar l’agressivitat, els crits i el ritme d’aquest univers narratiu ha acabat obtenint un producte massa estrident, on es perden els matisos i només queda espai per l’impacte. Cal dir que la força interpretativa de tot el repartiment és notable i que Mar Pawlowsky defensa l’espectacle amb una autoritat incontestable. També resulta interessant el contrapunt que aporta Eric Balbàs que, gràcies a tenir un personatge més introspectiu, té l’oportunitat d’incorporar una mica de subtilesa. Com a crit de protesta o cop de puny sobre la taula, Masticar hielo és efectiva però, entre tant de soroll, fa difícil que els espectadors puguin trobar alguna reflexió més enllà de la capa superficial.