Adaptar un relat breu d’Oscar Wilde per convertir-lo en una obra de teatre de 100 minuts a la mida de Joan Pera no és una tasca gens fàcil. L’encarregat, en aquest cas, de dur a terme aquesta gesta ha estat el jove dramaturg Joan Yago que, anteriorment, ja ens havia demostrat el seu gran talent amb textos originals com Fairfly o You say tomato. Malauradament, en aquesta ocasió, el resultat no té la frescor ni la perspicàcia a la qual ens té acostumats. Com que intentar ser Wilde no és realista, sembla que s’ha optat aquí per construir una estructura que funcioni en termes narratius, jugant més a ser un conte de misteri que no tant una comèdia hilarant. La història està ben exposada però es troba a faltar més humor, diàlegs afilats, un ritme més àgil i, en general, que es tregui partit del gran potencial còmic del seu repartiment. Joan Pera és molt carismàtic però no acaba de trobar cap espurna entre les seves frases que faci enlairar el muntatge, entre una direcció massa clàssica i un conjunt de trucs lamentablement rudimentaris. D’aquesta manera, seguint la història, es pot passar una estona agradable però sense la intriga necessària per no avorrir i enyorant la gràcia i espontaneïtat que se li pressuposa a un espectacle que ho tenia tot per ser divertidíssim… i es queda a mig camí.
Enllaç copiat!