Iván F. Mula

Una cop han passat certa edat, resulta tot un luxe veure a un actor d’important trajectòria damunt d’un escenari i més si es tracta d’un paper protagonista. Aquest és el cas del veterà Héctor Alterio que, a punt de complir 87 anys, interpreta a un avi amb problemes de memòria en aquest text de l’escriptor francès Florian Zeller. La proposta gira entorn d’aquest personatge entranyable i el seu punt de vista sobre uns estranys fets que no acaba d’entendre i el fan patir. La interpretació de l’actor argentí està plena de tendresa i naturalitat i, fins i tot, aconsegueix algunes pinzellades humorístiques amb la forma de dir les seves frases que fan encara més carismàtic el seu rol. Malauradament, malgrat […]

Sovint es critica que estrelles de la televisió poc o gens vinculades al món dels escenaris protagonitzin espectacles tot i la seva falta d’experiència i, normalment, manca de talent interpretatiu. En un sentit comercial, la popularitat permet aquest tipus d’experiments. Cal tenir en compte, però, per veure també el cantó positiu, que aquesta mena de propostes atrauen un públic que rarament s’anima a anar al teatre i s’ha de reconèixer que això té el seu mèrit. D’aquesta manera, que figures populars com, en aquest cas, Jorge Javier Vázquez serveixin de reclam perquè nous espectadors vagin a veure una obra no és tan horrible com sembla, ja que (mai se sap) potser un cop trencat el gel, aquesta gent s’atreveixi a […]

Sembla que la Companyia RetorCía, que, anteriorment, ens havia ofert un teatre més reivindicatiu i compromès amb Vete a la mierda, mi amor o Discordants, ha decidit, en aquesta ocasió, embarcar-se en un gran projecte comercial ideat per ser consumit pel sector més frívol del públic homosexual masculí. La lleugeresa i l’humor groller no tenen res de dolent però cal, en qualsevol cas, fer-ho servir amb intel·ligència i amb un sentit de la transgressió genuí si es vol, de veritat, anar més enllà de la vulgaritat. Malauradament, Grinder. El musical no té la capacitat d’aportar res més que un bon grapat d’ocurrències descarades per divertir el seu nínxol de mercat i, ni així, assoleix la seva fita. Al text li […]

Anunciat a bombo i platerets, ha tornat el format que fa, aproximadament, 10 anys va tenir un cert èxit a la cartellera barcelonina. Com d’altres comèdies comercials que també s’han reestrenat recentment intentant repetir el seu bon succés, Pels pèls és, en realitat, una obra que aporta més soroll que diversió. L’espectacle parteix d’una forçada primera part on es presenten tot un seguit de personatges estereotipats reunits en una perruqueria del barri de l’Eixample (en aquesta adaptació). Com si es tractés d’una versió infantil d’una obra d’Agatha Christie, la proposta col·loca una sèrie de pistes per fer sospitosos a cadascun d’ells, de manera òbvia i poc treballada, d’un assassinat que es cometrà més tard. L’originalitat del muntatge roman en el […]

Tot i certs prejudicis que es puguin tenir, una obra escrita per dos monologuistes no hauria de ser, en principi, un producte de poca qualitat pel que respecta a la seva dramatúrgia. Si es tracta, com és el cas, de dos grans còmics de stand-up, de gran talent i que escriuen habitualment els seus propis textos, de fet, hauria de ser garantia de bons acudits, encara que estiguin fora de registre. Malauradament, a jutjar pel resultat, alguna cosa ha fallat en el procés de creació de El gran favor. Per alguna raó, Carolina Noriega i Mauro Muñiz de Urquiza no han estat capaços de traslladar la seva gran capacitat humorística a una història de context narratiu convencional. El punt de […]