Iván F. Mula

Tot i ser un tema molt delicat, del dolor se’n pot parlar de moltes maneres. Es poden fer aproximacions més tràgiques, optar per un drama realista o, directament, exposar els fets en un marc de teatre documental. Si es tria, en canvi, el camí de la poètica, el risc és major però, quan surt bé, el resultat pot arribar a ser d’una bellesa emocional inigualable. Aquest és el cas de Vespres de la beata verge, un text preciós del dramaturg italià Antonio Tarantino i traduït amb gran destresa, com és habitual en ell, per Albert Arribas. L’obra tracta del dol d’un home que plora la mort del seu fill a la sala d’espera d’un hospital mentre li estan fent l’autòpsia […]

La mort és un tema que mai ve de gust com a espectador. No obstant això, és tan inevitable de tractar en la ficció com d’esquivar a la vida real. És precisament aquesta una de les claus del nou espectacle dirigit per Àlex Rigola: una corprenedora escenificació de diàlegs de la vida real d’un moment familiar on la mort és tan present com la vida. Aquestes converses on l’actriu Alba Pujol parla amb el seu pare malalt terminal de càncer de pulmó, representades en escena per ella mateixa i l’actor Pep Cruz (encarnant al pare), tenen una força escènica i tanta veritat que commociona. La proposta juga (amb tacte) amb un material molt delicat com personal que, en un inici, […]

Resulta emocionant que, per celebrar els seus 10 anys de trajectòria, La Calòrica hagi volgut recuperar l’espectacle amb el qual va néixer. Emocionant per ells com a companyia però també pels espectadors, especialment, pels qui hagin seguit el seu recorregut i, molt més encara, si no van tenir l’oportunitat de veure aquest muntatge inicial en el seu moment. L’exercici teatral que proposa el grup, enfrontant-se als seus fantasmes, revisant, millorant i afinant la seva òpera prima sense trair el seu esperit demostra una gran valentia i generositat que no tots els equips artístics serien capaços d’assumir. Així doncs, el que ofereix aquesta renovada Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I és una divertida sàtira sobre el […]

A punt de commemorar el 90è aniversari de Stephen Sondheim (encara amb vida), resulta una feliç coincidència que sigui ara quan West Side Story, el seu debut com a lletrista, ens arribi a Barcelona. Després del seu èxit a Madrid i l’expectativa creada al seu voltant, podem dir que el muntatge ha aconseguit estar a l’alçada del que el públic d’aquí podia esperar. Es tracta d’una proposta d’alta inversió i recursos tècnics i artístics que llueixen sobre l’escena de manera impecable, amb un resultat final polit i perfeccionat, cosa que deixa en evidència a altres propostes que hem vist en altres ocasiones. En l’espectacle, destaca notablement el bon nivell dels ballarins que segueixen les coreografies originals molt ben orquestrades en […]

En general, Samuel Beckett és un autor molt difícil de posar en escena i, concretament, Esperant Godot, la seva obra més memorable, és tot un repte que veiem poc sovint a sobre els escenaris perquè s’ha de ser molt valent per atrevir-se a fer una proposta amb ella. Amb aquest text, el més complicat, probablement, és trobar el to adequat: un exercici de funambulisme entre el seu sentit de l’humor tràgic (sense caure en la paròdia o banalització) i el seu calat existencialista (sense posar-se massa intensos ni enfonsar-se en una densitat que resulti inassumible). El petit gran miracle d’aquest muntatge dirigit per Ferran Utzet és haver trobat l’equilibri que fa que aquesta barreja impossible entre joc i «antirelat» funcioni […]