Iván F. Mula

La consolidació del Julio Manrique director ja fa temps que va arribar (El curiós incident del gos a mitjanit, L’ànec salvatge) però això no impedeix que la seva capacitat d’escollir i treure’n profit de grans textos contemporanis ens continuï alegrant i sorprenent cada vegada més. En aquesta ocasió, ha sigut l’obra del dramaturg britànic Jez Butterworth on Manrique s’ha recolzat per oferir-nos un festival de divertidíssims excessos, èpica decadència, malenconia rural i un rerefons dramàtic d’allò més interessant. Jerusalem és potser un dels fenòmens teatrals anglosaxons més importants de l’última dècada i el muntatge ha sabut transmetre aquesta grandesa i importància. A partir de la interpretació d’un incommensurable Pere Arquillué, encarnant aquest antiheroi pagà rodejat d’adolescents esgarriats, se’ns mostra el […]

Ara fa cinc anys que, amb Ricard de 3r, molts vam descobrir a Quim Àvila com a jove gran promesa de la interpretació. Passat aquest temps, els muntatges de la Kompanyia del Lliure, un bon grapat de reptes i estimulants personatges pel mig, resulta un veritable plaer, pels aficionats del teatre que hagin seguit de prop la seva trajectòria, tornar-lo a veure protagonitzant un monòleg dramàtic de gran càrrega emocional. Sota la direcció d’un audaç Iván Morales, amb la mirada ja habituada a disseccionar els turments juvenils, el muntatge és un cop de puny sobre la taula que farà trontollar les consciències de molts espectadors. Probablement, més enllà d’un Quim Àvila pletòric, el millor de la proposta és la densitat […]

Potser pels vint-i-cinc segles que ens distancien dels seus textos, molta gent no és conscient de fins a quin punt el teatre d’Aristòfanes s’esforçava per abordar els temes de més candent actualitat, gairebé com si es tractés de l’equivalent de l’època dels programes de televisió de sàtira política que tenim avui en dia. És per aquest motiu que la millor manera de posar-ho en escena sense trair el seu esperit original és fer-ho des d’una mirada contemporània que inclogui el màxim nombre de referents del nostre present, combinats amb els elements més universals del material de partida. En aquest sentit, La Calòrica ha fet amb Els ocells una versió exemplar, lliure i memorable del clàssic grec per disparar sense miraments […]

És molt difícil fer que un microteatre aconsegueixi ser una experiència narrativa completa. Probablement, molt més difícil que pels relats en la literatura o els curtmetratges en el món del cinema. Per aquest motiu, moltes vegades ens trobem obres de microteatre que no van molt més enllà de l’anècdota o de ser un simple gag efectiu. Vist des d’aquesta perspectiva, el cas de Los chicos boreales resulta tan excepcional que gairebé el podríem descriure com un fenomen màgic. Xavier Miralles, amb llarga experiència en el format, ha escrit i dirigit una peça on la sensació d’intimitat i les emocions dels seus protagonistes transmeten un poder de fascinació únic. El seu secret resideix en condensar en quinze minuts una història que […]

Tot i que La reina de la bellesa ja es va representar a Barcelona fa un parell de dècades, aquest nou muntatge dirigit per Julio Manrique coincideix amb un moment de major reconeixement del seu autor, gràcies a l’èxit teatral de La calavera de Connemara i a la pel·lícula Tres anuncis als afores. Cal celebrar que, finalment, el públic comenci a situar a un autor tan interessant com Martin McDonagh, la figura del qual ja és, pràcticament, una mena de clàssic contemporani. En concret, l’espectacle protagonitzat per unes esplèndides Marta Marco i Marissa Josa conté algunes de les obsessions més malaltisses i fascinant del dramaturg irlandès com la toxicitat de les relacions humanes, la violència emocional, l’opressió del món rural […]