Gema Moraleda

La norma de l’extinció es basa en un text poc conegut del dramaturg rus Anton Txèkhov escrit quan aquest només tenia divuit anys. La Companyia Ignífuga el rescata i l’adapta per parlar-nos d’una generació que ens resulta molt propera: els fills d’uns pares que ho van tenir tot que es troben amb un món que no és el que els havien promés. Els personatges de La norma de l’extinció són joves i apassionats, veuen el món amb lucidesa però també amb cert pesimisme, volen gaudir de la vida i somiar amb el futur però no poden evitar sentir-se atrapats en l’entorn. Situacions i emocions amb les que ens podem identificar com a públic i que el muntatge ens presenta sense […]

Poques vegades assistim a un espectacle com el que proposa Asier Etxeandía amb El intérprete. En comptades ocasions ens trobarem amb un actor de la seva talla capaç de cantar, ballar i interpretar amb un talent impressionant mentre es fica a la butxaca una platea tan gran com la del Coliseum. Ens va fer ballar, ens va fer plorar, ens va conmoure i ens va provocar, vam cantar, vam riure i, durant dues hores, vam oblidar-nos del món de fora i ens vam quedar a l’habitació d’aquell nen de Bilbao que somiava ser artista. El intérprete és un d’aquells muntatges que apareixen a la cartellera una vegada cada lustre. Si teniu la oportunitat, no us la perdeu. Més informació

Losers és una de les millors comèdies que he vist darrerament. D’aquelles que et fan riure fins que et cauen les llàgrimes i et fan oblidar de tot. Marta Buchaca signa un text rodó, ple de situacions còmiques i amb una parella protagonista difícil d’oblidar. La Sandra i en Manel (magistralment interpretats per l’Alba Florejachs i en Jordi Díaz) son com tu i com jo, humans plens de contradiccions i problemes que segueixen buscant la felicitat malgrat no haver aconseguit encara tot allò que se suposa que cal per ser algú en aquesta vida. Amb un ritme perfecte, gags antològics i una increïble Alba Florejachs, Losers és una d’aquelles obres que et fa sortir del teatre amb un somriure de […]

La sala Flyhard torna a encertar, per fi, amb aquesta obra de la Companyia Arcàdia. La pols és un d’aquells muntatges que ho tenen tot: un text interessant, colpidor i emocionant i unes interpretacions de les que et deixen badant a la butaca. Amb un punt de partida en aparença senzill, la mort del pare de dos dels protagonistes, la història es desenvolupa per camins inesperats i ens acompanya en un viatge a les profunditats de l’ànima humana. Tres actors i el petit espai de la sala Flyhard fan la resta per a convertir La pols en una de les petites joies de la cartellera barcelonina. I per als que no us acabàveu de decidir, esteu de sort, acaben de […]

El secret de l’èxit sobre un escenari consisteix en tenir una bona història. Amb això ja tens la meitat de la feina feta. I l’experiment que Ron Jones va fer l’any 1967 és una història magnífica: la demostració empírica, dins de l’aula d’un institut, de com la filosofia i les idees nazis van calar a la societat alemanya pre Segona Guerra Mundial. L’onada és una bona història però, a més, també és un gran muntatge. Amb un repartiment entregat que fa una evolució complicada davant dels nostres ulls (de joves feliços i despreocupats a adeptes a un règim autoritari), una direcció àgil i ben mesurada i una escenografia molt funcional, les més de dues hores que dura l’espectacle passen en […]