Gema Moraleda

Ni l’edat del text ni la dels actors no és rellevant per a mesurar la qualitat del més nou de Lluís Pasqual, i us puc assegurar que és una autèntica meravella. Un muntatge que t’enganxa des del primer moment i et captiva amb el seu ritme àgil, el seu vers tan ben dit i la seva inesperada posada en escena, que acompanya aquestes dues companyies d’actors joves (però no pas inexperts). Músics en escena, lluita d’espases, Rosa Maria Sardà repartint joc, efectes de so i fins i tot un tango per mostrar-nos que Lope de Vega encara té alguna cosa a dir-nos i que el teatre clàssic no és avorrit. Un encert en tots els sentits i un dels imprescindibles […]

Traduccions – Translations és una petita obra d’art. Una d’aquelles obres que d’una manera aparentment senzilla va teixint un argument complex i deliciós que ens parla de nosaltres mateixos. La incomunicació, la identitat, la memòria, la tradició, les relacions de poder, l’amor, l’arrelament, tot això i molts altres temes desfilen davant dels nostres ulls de la mà de personatges inoblidables interpretats per un repartiment totalment entregat. Un text que es cou a foc lent durant gairebé tres hores i que, en acabar, et deixa amb el cor encongit i el cap a mil per hora. Tot un plaer pels sentits i un altre encert de laperla29. Més informació

Qui pensi que Germans de sang és un d’aquells musicals faraònics que només funcionen en grans teatres, s’equivoca. Qui cregui que ha passat de moda, s’equivoca també. I qui pugui sospitar que un muntatge així se sosté només sobre les espatlles d’un únic actor comet un error imperdonable. Germans de sang és molt més que la suma de les seves parts i, en aquest cas, té tots els números per tornar a convertir-se en un clàssic. Ricard Reguant li ha fet un rentat de cara al seu èxit de 1994 per a conservar-ne l’essència. Un piano, arranjaments senzills i unes protagonistes femenines que brillen amb llum pròpia. Virgínia Martínez i Isa Mateu conformen una parella Johnstone-Lyons ideal i emocionen fins […]

Fa més d’un any que vaig anar a veure Sé de un lugar. Jo la vaig gaudir al Teatre Romea, però no tinc cap mena de dubte que, es vegi on es vegi, aquest text continuarà sent una delícia. El secret són els seus personatges, una parella que es fa estimar des del primer moment. Identificar-se amb el que fan i amb el que diuen és d’allò més fàcil. No emocionar-se és impossible. Una d’aquelles obres que miraries una vegada i una altra… Més informació

Deia Rigola al Kosmopolis de l’any passat que Bolaño fa poesia quan fa prosa. No li falta raó, els textos de Bolaño tenen una música especial, una forma de narrar hipnòtica, un ritme que t’acompanya temps després d’haver-los llegit… Però no és menys cert que l’Àlex Rigola enten l’autor xil·lè i és capaç de donar vida als seus textos com si fossin propis. La gran habilitat que va mostrar amb l’adaptació de 2666 torna intacta en aquesta El policía de las ratas, on s’acompanya de dos dels seus actors fetitxe, Joan Carreras i Andreu Benito, per rematar la feina i no deixar res a l’atzar. El resultat és un muntatge emocionant, que t’encongeix el cor i et fascina. Un altre […]