El secret de l’èxit sobre un escenari consisteix en tenir una bona història. Amb això ja tens la meitat de la feina feta. I l’experiment que Ron Jones va fer l’any 1967 és una història magnífica: la demostració empírica, dins de l’aula d’un institut, de com la filosofia i les idees nazis van calar a la societat alemanya pre Segona Guerra Mundial. L’onada és una bona història però, a més, també és un gran muntatge. Amb un repartiment entregat que fa una evolució complicada davant dels nostres ulls (de joves feliços i despreocupats a adeptes a un règim autoritari), una direcció àgil i ben mesurada i una escenografia molt funcional, les més de dues hores que dura l’espectacle passen en un obrir i tancar d’ulls.
Una de les joies de la temporada passada, que el Teatre Lliure ha tingut el detall de recuperar per a aquells que (com jo) se la van perdre.