Gema Moraleda

L’adaptació de la novel·la de Joan Sales Incerta glòria és un d’aquells grans projectes a què ens té acostumats Àlex Rigola. Una història crua sobre la Guerra Civil habitada per personatges complexos i calidoscòpics. De fet, el millor del muntatge és, sens dubte, el repartiment. Un equip impecable que dóna vida amb energia i matisos a aquests personatges. El conjunt, però, és irregular. Una primera part una mica confusa i atropellada (per la necessitat de presentar molta informació en molt poc temps), una segona part preciosa i intimista i una tercera part que combina moments brillants amb d’altres, de nou, confusos. Una posada en escena amb cert excés d’elements simbòlics i un ús una mica discutible de la dansa contemporània […]

Així és el nou espectacle de la companyia Sixto Paz: un diàleg entre autor i actor en el que veurem dues maneres d’enfrontar-se a la vida i la mort, optimisme contra pessimisme. L’etern dilema. Bruno & Jan (& Álbert) no és exactament teatre però tampoc no és cabaret ni improvisació. Ens trobem davant d’un espectacle de teatre de prop que apel·la a l’emotivitat per connectar amb l’espectador. I el cert és que ho aconsegueix. Un espectacle senzill però carregat de veritat. Més informació a Somnis de Teatre

Iván Morales signa la segona entrega de la trilogia Tot pels diners i ho fa, com no podia ser d’una altra manera, amb una obra de personatges. A part del ja estimat Dylan Bravo, a qui vam descobrir a Mammón, coneixerem la Isabel, prostituta del barri del Poble Sec, i la Paola, la seva filla. Tots tres habiten l’univers d’oportunitats perdudes i poesia urbana tan marca de la casa de Morales però, en aquest cas, penso que la trama no acaba de funcionar tan bé com en altres ocasions. Malgrat tot, l’espectacle compta amb monòlegs emocionants, escenes inoblidables i unes interpretacions magnífiques, especialment la d’Anna Azcona, que em va fer desitjar conèixer millor la Isabel, la seva lluita i les […]

Assaig obert és una d’aquelles obres que busca jugar una mica amb l’espectador i amb la seva curiositat. A Assaig obert ens convertim en espectadors accidentals de les misèries d’una companyia de teatre plena de secrets que no ho són tant. Amb gran habilitat i ritme, Sergi Manel Alonso signa un muntatge entretingut, divertit, molt personal i ple d’ironia i mala baba. Tot això acompanyat d’un repartiment que traspua energia i entusiasme. Una obra especialment recomanable per als amants del teatre que vulguin saber què passa darrere el teló. Us divertireu. Més informació

La coincidència de l’any 2014 amb el 450 aniversari del naixement de William Shakespeare ha donat lloc a una temporada plena de muntatges de l’autor anglès i, és clar, en aquestes circumstàncies, no podia faltar un rei Lear, considerat un dels seus millors textos. En aquesta ocasió, Lluís Pasqual ha triat Núria Espert per donar vida al rei protagonista i l’actriu l’interpreta amb tota la intensitat que demana un paper d’aquesta talla. Malgrat això i l’encert d’un muntatge que fuig de l’artifici i aposta pel minimalisme i la força del text, jo no vaig aconseguir connectar-hi. Un ritme massa lent i certa inclinació del director per l’enfoc més grotesc en les escenes del bufó em van fer força enrere durant […]