Gema Moraleda

La part més complicada a l’hora de representar teatre elisabetià és l’adaptació. En un món on ja no tenim ni el temps ni el costum de veure obres de més de dues hores i on ja no coneixem al detall tots els referents històrics que contenen, és l’adaptació la que pot salvar o enfonsar un text. Una bona tria de les escenes, un bon ritme narratiu, una traducció cuidada i un bon criteri a l’hora d’actualitzar el context marquen la diferència. I aquest Eduard II n’és una bona mostra. Una història interessant que enganxa per la forma en que ens l’expliquen. Un text que parla de lluites de poder i traicions a la cort del rei d’Anglaterra que sona a […]

Veure Lola Herrera i Héctor Alterio sobre un escenari és motiu més que suficient per sortir de casa i apropar-se al Teatre Romea. Poques vegades tenim l’oportunitat de gaudir de dos intèrprets de la seva talla sobre un escenari. És cert que el text no és res de l’altre món i que la resta del repartiment no acompanya com caldria la parella protagonista però, tot i això, Herrera i Alterio ens regalen una feina tan ben feta que seria un error perdre-se-la. Més informació (en castellà)

A aquestes alçades de la pel·lícula Lluís Homar ja ha demostrat que és un dels millors actors de la seva generació. La qualitat de la seva feina no només no es qüestiona sinó que es celebra. I això em fa preguntar-me: calia aquesta Terra baixa? Calia convertir un text amb més de deu personatges en un monòleg? Calia que l’Homar s’enfrontés a aquesta tasca? Aporta tot plegat alguna cosa més enllà d’alimentar l’ego del protagonista? Honestament, jo penso que no. Això sí, Lluís Homar i Pau Miró fan una feina excel·lent davant del repte autoimposat. Molt recomanada per a fans de l’actor o del text. Més informació

Reconec que, per sorpresa meva, aquest text de Shakespeare no em va acabar de fer el pes. De fet, el meu problema radica gairebé en exclusiva en el personatge de Timó, a qui no m’acabo de creure després de la seva caiguda en desgràcia. Dit això, l’adaptació i la direcció de David Selvas em van semblar magnífiques així com la feina de tot el repartiment, en especial durant l’esbojarrada festa de la primera part en la que coneixem els personatges i les seves circumstàncies personals. També em va semblar impecable l’escenografia (canvi inclòs) i les llums, que ajudaven a crear els ambients necessaris per fer lluir els monòlegs de Manrique de la segona part. Un Shakespeare estrany però que, com […]

Pot una sola obra tractar alhora temes com la ciència cognitiva, el concepte d’ànima i l’atracció sexual i ser alhora entretinguda? Si m’ho haguessin preguntat fa un parell de setmanes hagués tingut els meus dubtes sobre la resposta però després d’haver vist Pensaments secrets puc afirmar que sí. La primera incursió de l’actor Lluís Soler en l’àmbit de la direcció teatral aborda un génere híbrid, a mig camí entre el teatre a l’ús i la divulgació científica i, estrany com podria semblar sobre el paper, aconsegueix un muntatge interessant, amb unes interpretacions més que correctes i una posada en escena del tot solvent. Pensaments secrets alimenta l’intel·lecte i genera interessants debats postfunció. Sorprenent i del tot recomanable. Més informació