Gema Moraleda

Que La Zaranda prodiga talent i ofici és evident des del primer minut d’El grito en el cielo. La posada en escena, l’escenografia, el moviment i la interpretació dels actors, la bellesa i l’impacte de moltes de les seves evocadores imatges. Tot el que veiem ens explica per què fa 37 anys que aquesta companyia corre pels escenaris. Tanmateix, en la meva opinió, un text que comença amb una gran aposta per la cruesa i l’esperpent acaba perdent força en una segona part que es dilata en repeticions i iteracions que condueixen a un final i a un missatge molt més amable i convencional del que apuntava en un primer moment. Encara que també pot ser que jo no fos […]

Vaig veure Jaume I (El Conqueridor) a la seva estrena al teatre L’alternativa de Sabadell. Poques vegades he rigut tant a un teatre. El text de Pitarra és increïblement barroer, brut, sarcàstic i políticament incorrecte. Us asseguro que és un espectacle totalment inesperat tant per la seva temàtica com pel seu to, sembla mentida que fos escrit fa 150 anys. Amb una posada en escena senzilla però molt efectiva i uns actors còmics entregadíssims, Jaume I (El Conqueridor) us encantarà si gaudiu amb la incorrecció política, l’humor ximple, grotesc i sense pretensions i sou capaços de riure d’una de les figures més importants de la història del nostre país. Molt recomanable!

A la Barcelona de 2051 hi ha gent que viu dins de gratacels i no en surt mai sota cap concepte. En aquesta Barcelona, les xarxes socials ja no estan als nostres mòbils sinó que han conquerit les nostres hores de son. Amb aquestes premisses, Iván F. Mula (a qui segur que coneixeu perquè és un dels col·laboradors/recomanadors d’aquesta pàgina) signa una divertidíssima comèdia romàntica sobre l’amor en temps de xarxes virtuals. Amb una trama que funciona com un rellotge, una bona utilització dels recursos audiovisuals i un repartiment entregat (format pel propi Iván, el també recomanador de Teatre Barcelona Carles Armengol i Alba Rubio), 2051 és una comèdia futurista que ens fa riure però també ens dóna alguna cosa […]

Mata el teu alumne ens presenta una pregunta incòmoda: què passa si algú decideix fer realitat la fantasia que un autor ha plasmat a una novel·la? I si aquesta fantasia consisteix en matar algú, qui seria el responsable? L’assassí? O aquell que li ha donat la idea? Amb aquest rerefons, Carles Mallol signa una comèdia negra i atípica en què assistim a les dues realitats de la situació, la del novel·lista i la de l’assassí. Amb un ritme excel·lent i unes interpretacions magnífiques, a Mata el teu alumne només li falta un final més contundent per ser rodona. Tot i així, un muntatge d’allò més recomanable. Més informació a Somnis de teatre

És difícil no emocionar-se veient Distancia siete minutos. Les situacions, els personatges i el que ens expliquen, tot, està carregat de veritat i apel·la a nosaltres d’una forma molt directa i, alhora, íntima. Diego Lorca i Pako Merino han creat un espectacle original que es desenvolupa en un univers ple de metàfores, que es construeix davant dels nostres ulls amb poquíssims elements escènics i molta imaginació. El resultat és un muntatge molt personal, força diferent al que estem acostumats a la nostra ciutat. Realment interessant. Més informació (en castellà) a Somnis de Teatre