Gema Moraleda

Tots coneixem la capacitat gairebé sobrehumana de Joan Pera a l’hora d’omplir platees. En Pera té el seu públic i no tenia cap necessitat d’embrancar-se a fer un clàssic com L’avar de Molière per trepitjar un escenari. Així doncs, la pregunta és: què trobareu a L’avar? Doncs a L’avar trobareu un bon muntatge de Molière amb un Joan Pera matisat, amb un registre més calmat que aquell a què ens té acostumats, i envoltat per un repartiment jove que, tot i no brillar tant com podria, aporta dinamisme i molta professionalitat al muntatge. Si us agrada Molière i Joan Pera no us molesta, L’avar és un muntatge que us farà gaudir d’una bona tarda. Si no és el cas, no […]

Pere Calders tenia una forma única i personalíssima de mirar i entendre el món. A les seves narracions mai no falta el surrealisme, la sornegueria i l’humor, i tot això és conserva intacte a la preciosa adaptació que Els Pirates han fet de la seva Ronda naval sota la boira. En un Maldà transformat en transatlàntic coneixerem un sorprenent grup de personatges que viuen els seus darrers moments al Panoràmic, un vaixell atrapat en un corrent circular del qual no pot escapar. Un muntatge en to de comèdia que, sota la seva aparença inofensiva, toca temes punyents i d’actualitat: l’abús de poder, la dicotomia entre ciència i religió o els conflictes polítics. Amb un repartiment entregat i un ritme impecable, […]

Xarnegos és un d’aquells espectacles modestos però ben acabats que corren el risc de passar desapercebuts a la cartellera postnadalenca (tan i tan carregada d’estrenes). Xarnegos formula una pregunta complicada: d’on som realment? Quina és la nostra pàtria? Sobre l’escenari, un ventall de personatges molt humans ens faran partíceps dels seus problemes i inquietuds amb un magnífic to de comèdia que anirà esdevenint més dramàtic a mesura que avança la història. Xarnegos no només fa passar una bona estona sinó que, a més, planteja preguntes interessants amb tendresa i sense dogmatismes. Francament recomanable. Més informació a Somnis de teatre

Ja és una tradició que els Parking Shakespeare deixin el Parc de l’Estació del Nord a l’hivern per buscar aixopluc en un teatre i muntar un espectacle. Enguany, en comptes d’un teatre, han trobat refugi al Centre Cívic Parc Sandaru, ubicació que, en el fons, els reivindica com a grup de teatre en espais no convencionals i encaixa perfectament amb el seu tarannà. A Les males persones trobem tots els ingredients habituals dels Parking Shakespeare: un text clàssic (Els Bandits de Schiller), una adaptació abreujada (signada en aquest cas per Carles Mallol) i el repartiment de sempre. Un muntatge que agradarà als seus incondicionals (que en són molts). Més informació a Somnis de teatre

Miguel Mihura és un d’aquests autors amb personalitat els textos del qual resulten totalment inconfusibles. El seu humor absurd i la seva forma d’escriure continuen resultant brillants gairebé quaranta anys després de la seva mort. Milagro en casa de los López és un exemple d’això, una obra que conté moltes dels trets d’identitat de l’autor (humor absurd, personatges benestants, girs de trama inesperats) i que ha estat perfectament actualitzada per Manuel Gancedo perquè resulti, no només divertidíssima, sinó també vigent. Amb un ritme trepidant, unes bones interpretacions i un magnífic sentit de l’alta comèdia, Milagro en casa de los López és un muntatge més que recomanable per a qualsevol amant de l’humor absurd i imprescindible per als aficionats a Miguel […]