Gema Moraleda

Potser no estareu d’acord amb mi, però sempre he pensat que la millor comèdia és la negra. Sobretot quan està ben feta. Sota zero entra en aquesta categoria. Una comèdia negra esbojarrada, amb un ritme trepidant, una trama original i unes interpretacions meravelloses. La Peleona signa un muntatge d’aquells que t’alegren el dia i et fan sortir del teatre amb ganes de més. Amb personatges i gags del tot memorables us asseguro que un cadàver a la nevera mai no havia donat tant de joc. Més informació

El cartell de l’espectacle ja ens ho avisa: Teenage Dream va fort. I no decepciona. Al Tantarantana trobareu un espectacle diferent i atrevit que, amb un llenguatge audiovisual i farcit de referències pop, posa sobre la taula temes com l’adolescència, la paternitat, el model de família o els fenòmens mediàtics. Teenage Dream és intel·ligent i descarada i us farà riure pels descosits si sou fans de l’humor absurd o esperpèntic. Un muntatge fresc i original que inaugura el Cicló (Cicle de companyies independents de Barcelona) que tindrà lloc al Tantarantana aquest any. Més informació

Veure el Teatre Romea convertit en un desert de sorra dominat per un sol gegantí que il·lumina l’escena i marca el desenvolupament de la tragèdia és un espectacle que, en si mateix, justifica l’entrada. Si a això hi sumem una Emma Vilarasau en una de les interpretacions més contingudes que li recordo, una Mercè Sampietro impecable i unes emocionants escenes entre Lluís Soler i Xavier Ripoll, tenim un resultat prou interessant. És cert que el muntatge no és rodó (alguns versos són millorables i alguns passatges una mica lents) però també és cert que dóna gust veure un muntatge de tragèdia fet sense complexos ni prejudicis, en vers, amb escenes molt intenses i, fins i tot, algun crit (perquè, si […]

Com a mínim a mi. Però si, a sobre, et trobes amb una posada en escena tant meravellosa com la que proposa Dugald Bruce-Lockhart al Teatre Akadèmia, la felicitat ja és absoluta. Amb un escenografia mínima però una gran comprensió del moviment escènic i un ambient sonor totalment original i evocador, el director ens transporta al bosc on transcorre aquesta comèdia que ens parla d’amor però també de poder i traïció. Amb personatges memorables i interpretacions brillants, Com us plagui és un d’aquells Shakespeare amables, sense morts ni baralles a espasa però ple de saviesa i coneixement de l’ànima humana, d’humor, de cinisme i també, és clar, d’unes gotes de romanticisme. No us la perdeu. Més informació

Si penseu que la Commedia dell’arte és quelcom antic i avorrit esteu d’allò més equivocats. Potser té uns quants anys, és cert, però quan es fa bé és tot un plaer. I és exactament el que fa la Companyia de la Rosa. La mascarada fantàstica és divertida, ràpida, esbojarrada i plena de sorpreses. Amb moments d’improvisació, interacció amb el públic, música, humor, ironia, farsa i un ritme trepidant, els que no conegueu el gènere descobrireu per què encara es representa avui dia. Els que, com jo mateixa, en sigueu fans, descobrireu una companyia que entén i estima el gènere i sap com treure-li el màxim profit. Jo vaig riure sense parar durant més d’una hora. Vosaltres teniu fins demà per […]