Un sol que crema
Veure el Teatre Romea convertit en un desert de sorra dominat per un sol gegantí que il·lumina l’escena i marca el desenvolupament de la tragèdia és un espectacle que, en si mateix, justifica l’entrada. Si a això hi sumem una Emma Vilarasau en una de les interpretacions més contingudes que li recordo, una Mercè Sampietro impecable i unes emocionants escenes entre Lluís Soler i Xavier Ripoll, tenim un resultat prou interessant. És cert que el muntatge no és rodó (alguns versos són millorables i alguns passatges una mica lents) però també és cert que dóna gust veure un muntatge de tragèdia fet sense complexos ni prejudicis, en vers, amb escenes molt intenses i, fins i tot, algun crit (perquè, si no es crida en una tragèdia grega, on?). Val la pena.