Gema Moraleda

Bluf va ser un dels espectacles que més vaig gaudir durant el passat Grec i és que La Calòrica s’ha convertit en una de les meves companyies de referència, d’aquelles que, facin el que facin, segur que em tindran a la platea. Amb l’humor absurd que els caracteritza i una posada en escena àgil, original i amb força mala baba, Bluf reflexiona sobre la feina en un sentit molt diferent de com ho feia la companyia a Sobre el fenomen de les feines de merda. En aquesta ocasió ja no ens plantegem si la feina és o no digna, ara la pregunta és una altra: hem esdevingut el que volíem ser quan fòssim grans? Un text generacional, que planteja preguntes […]

Els filòsofs busquen comprendre la llibertat però, i si la llibertat fos una seqüència de trucs de monopatí? Després de veure Mammón, Nao Albet i Marcel Borràs estan en la meva llista d’imprescindibles. Per a aquest Grec han desenvolupat (de nou, de la mà de La Brutal) un original espectacle de creació en el qual música, dansa contemporània, skaters i filosofia es barregen amb harmonia i una generosa dosi de vandalisme en un espectacle diferent, arriscat i totalment fascinant. Amb un interessant esperit transgressor i un indiscutible amor al teatre, Los esqueiters és un dels millors muntatges que he vist aquest Grec. Acaben dissabte! No us els perdeu.

iMe parla d’un futur que s’assembla massa al nostre present. Els humans s’han implantat els dispositius mòbils per a estar connectats a les xarxes les 24 hores del dia. En un món on fa anys que ningú no es mira als ulls, podem dir que estem realment connectats? Amb aquesta premissa, Roc Esquius (autor i director d’iMe) trama una magnífica història plena de detalls i matisos que fa riure però que també fa pensar (i molt!). Quatre actors sobre una escenografia minimalista creen personatges entranyables, molt humans i amb els que ens podem identificar. Amb una cartellera totalment envaïda per un Grec que sembla que no acaba de donar la talla, iMe és una bafarada d’aire fresc, una història realment […]

Doncs sí, la trilogia Tot pels diners arriba a la seva fi, però el final ha estat tan meravellós que ha valgut la pena. L’onzena plaga és un text coral perfectament equilibrat. Amb un ritme impecable i uns personatges perfectament confegits, ens trobem davant d’una peça que torna a enfrontar-se a fons amb el tema central de la trilogia: el poder de corrupció dels diners sobre l’ànima humana. Un excel·lent David Selvas dirigeix un repartiment francament inspirat que dóna vida a una galeria d’antiherois patètics atrapats en les seves vides infelices. En el conjunt destaca, sens dubte, una magnífica Mima Riera, capaç de trencar-nos el cor. Dylan Bravo s’acomiada aquí de nosaltres com si d’un somni (o d’un malson) es […]

Adela és una dona senzilla a qui la vida no ha tractat gaire bé. La Villarroel, amb molt bon criteri, recupera al seu cicle OFF aquest monòleg de l’argentí Daniel Veronese que es va estrenar la temporada passada al cicle Terrats en Cultura. Sota el sol de migdia (l’espectacle té lloc al pati de la Villarroel a les 12.30), una magnífica Mireia Gubianas interpreta amb tendresa i matisos aquesta dona enigmàtica que cuida del jardí mentre ens explica la seva relació amb el seu veí, el misteriós senyor Carve. La millor excusa per fer un “vermut teatral”. Us sorprendrà. Més informació (en castellà) a Somnis de Teatre