Gema Moraleda

Tortugues és un d’aquells textos que aconsegueixen alegrar-te el dia. Amb un argument clàssic però original i uns personatges totalment memorables, Clàudia Cedó (recordeu aquest nom) ens proposa una història divertida, intel·ligent, tendra i en alguns moments esbojarrada que no només ens fa passar una bona estona, sinò que també ens fa pensar una mica en els límits de la ciència o en la natura de l’amor. Interpretada per un repartiment entregat on destaca en Dani Arrebola i el seu neuròtic personatge, Tortugues és la millor excusa per tornar a la Flyhard. Més informació

La vida és allò que transcorre entre un dinar de Nadal i el següent. Si mirem les fotos dels nostres darrers dinars de Nadal, segurament veurem més o menys les mateixes cares i actituds molt semblants en els protagonistes. El llarg dinar de Nadal ens mostra noranta anys d’una família condensats en aquests dinars que, en el fons, són sempre el mateix. Amb unes interpretacions increïbles i delicades en què veurem els actors envellir davant dels nostres ulls sense l’ajuda de cap mena de maquillatge, La ruta 40 presenta un muntatge commovedor sobre la família i la pèrdua. Una reflexió lúcida, punyent i emocionant sobre el pas de temps i el record. Un muntatge petit però ple d’intenció i matisos. […]

Arbres és una d’aquelles històries que es queden amb tu uns quants dies després de deixar el teatre. Immersos en un bosc de fantasia, amb el terra recobert de fulles seques, la història es desenvolupa en forma de petits contes que contenen altres contes fins a formar una única història. Personatges fràgils i una bona dosi de poesia són els ingredients secrets d’aquesta història que transita entre la fantasia i el somni i et deixa l’agradable sensació d’haver format part d’un moment màgic. La Virgueria fa honor al seu nom amb aquest muntatge de la Sala Beckett especialment recomanat per a fans de Calders i altres ànimes sensibles. Més informació

Com era realment la Desdèmona? Sabem que el Iago enredava l’Otel·lo però, era realment tan virtuosa la dona d’aquest com es podria deduir del text de Shakespeare? Paula Vogel, l’autora de Desdèmona té la seva pròpia versió dels fets. I ens l’explica en forma de comèdia per passar una bona estona amb personatges que crèiem coneguts. Tres actrius per a interpretar tres personatges que mai no tornarem a mirar de la mateixa manera. No us perdeu l’Alba Florejachs en el paper d’Emília, la descarada criada de Desdèmona, que juga a trencar la quarta paret i esdevé còmplice del públic en tot el que passa sobre l’escenari. Una comèdia divertida, amb molt bon ritme, una excel·lent posada en escena i un […]

Dijous passat vaig assistir a una de les poquíssimes representacions que s’han fet (de moment) de Waikiki Honolulu, un text escrit i dirigit per Paul Berrondo. Waikiki Honolulu ens presenta dos personatges perduts, desil·lusionats i amb vides complicades que es coneixen a un bar de barri i es permeten somniar, per una nit, en una vida diferent. Borja Espinosa i Joel Miguet interpreten aquests antiherois amb tendresa i intensitat, i aconsegueixen que ens emocionem amb la seva història d’amor improvable. Waikiki Honolulu és un text amb ritme, dur, gens amable però, malgrat tot, amb un fons d’esperança. Un text que em va sorprendre i que espero que pogueu gaudir aviat sobre un escenari. Més informació