Carles Armengol Gili

L’acceptació de la homosexualitat dins de l’esport, i especialment dins del futbol professional, encara és a dia d’avui una de les batalles que li queden al col·lectiu LGTBI. La normalització dins d’un entorn tradicionalment masclista i homòfob és el tema principal d’aquesta comèdia musical de Xavi Morató i Gerard Sesé, que pretén divertir però que no deixa escapar la oportunitat de criticar molts altres temes: la nul·la atenció al futbol femení, la impunitat amb la que actuen alguns presidents de clubs, el poder corruptiu dels diners, el paper submís o fins i tot “hooligan” de determinada premsa esportiva o la compra de clubs històrics per part de magnats estrangers. No tots els temes es poden desenvolupar igual de bé, però […]

El 1993 vaig tenir la gran sort de veure Tropicana en el seu hàbitat, en el cabaret a l’aire lliure que tenen instal·lat a L’Havana des de finals dels anys trenta. També els vaig retrobar a la gira que van fer per Catalunya ja fa anys, i ara els he recuperat amb la sensació de que res ha canviat. El seu espectacle segueix fidel a un estil inconfusible, i fins i tot alguns números clàssics -el dels canelobres o el de la parella d’esclaus- es repeteixen constantment, desafiant el temps i les modes. I és que el seu estil de cabaret és únic al món; defuig la opció dels números o les atraccions, obvia l’humor i qualsevol fil argumental i […]

Rodgers & Hammerstein van compondre Carousel el 1945, una peça mestra del gènere musical que atresora temes tan preuats com If I loved you, Soliloquy o You’ll never walk alone. Per a alguns es tracta del millor musical de la història, i per a d’altres és el referent més clar de l’època daurada de Broadway. Però a part de les seves virtuts musicals, que són moltes, també cal dir que la peça es sustenta en un argument que avui resulta políticament incorrecte. Entenem que es basi en una novel·la de principis del segle XX i que retrati una època en que les dones acceptaven el maltractament amb resignació, però algunes frases del segon acte es podien haver revisat. Sovint veiem […]

Eva Yerbabuena és una ballarina de raça, d’aquelles que no renuncien a una bona bata de cola, a un ball amb el seu mantó ni a un quadre flamenc tradicional al final de cada espectacle. Però al mateix temps tampoc renuncia a la investigació i a la fusió del flamenc amb altres disciplines, cultures o tradicions. Ho ha demostrat en quasi tots els seus espectacles, i amb aquest encara ha anat un pas més enllà, ja que fusiona el seu art amb els cants de la japonesa Anna Sato. Els gens del Japó recorren l’espectacle de principi a fi, amb detalls de vestuari, amb alguna coreografia concreta, amb un gran sol que il·lumina l’escena…. i sobretot amb la música i […]

No es pot negar que La Veronal té un nivell tècnic envejable i que la seva carrera internacional està creixent com l’escuma. Les exigents coreografies de Marcos Morau, juntament amb la tècnica de tots els seus ballarins, fa que ens trobem davant d’una de les companyies de dansa més importants d’Europa; una companyia afincada a Catalunya i amb una ja llarga i fructífera trajectòria. A Pasionària utilitzen de nou el seu depurat estil, anomenat kova, en el que es distingeixen sobretot els moviments sincopats i pràcticament robòtics. En aquesta proposta sobre un món futur totalment deshumanitzat l’estil hi escau com un guant, aconseguint moments realment enlluernadors. El problema ve, però, quan la proposta es queda en l’estil i no troba […]