Carles Armengol Gili

Ningú pot negar que Joan Pera s’ha guanyat, amb el pas del temps, l’estatus de “gran còmic” dels nostres escenaris. És un hereu directe de Joan Capri, però també de Mary Sampere, Paco Morán i tants altres. Avui en dia gaudeix d’un respecte que s’ha guanyat a pols, omplint platees any rera any i treballant sense parar en el teatre, i en menor grau a la televisió i al cinema. És per tot això que El pare de la núvia -aquest vestit a mida que li han fet Joel Joan i Hèctor Claramunt– suposa un pas més en una carrera farcida d’èxits. Un pas que compleix amb les premisses necessàries per no sortir-se del seu personatge ni dels embolics que […]

El Circo de los Horrores va néixer en el 2006 gràcies a l’empenta dels germans Manu i Rafa González i la creativitat del clown Suso Silva, que volien acostar el circ a un públic jove, adult, i apostar per uns continguts que s’acostaven més al circ primigeni (l’exhibició de monstres) que al que es feia en aquell moment. Es van decidir pel terror, com a base, i també per l’humor, i el cert és que la fórmula va funcionar. Des de llavors s’han produït quatre espectacles: Circo de los Horrores, Manicomio, Cabaret maldito i l’actual Apocalipsis, que potser s’allunya una mica dels anteriors i aposta pel gran format i l’espectacularitat d’un concert de rock. El primer que et trobes a […]

Com diu la cançó de Rosalía, “Dios nos libre del dinero“… però sobretot que no ens falti. Aquestes dues premisses contradictòries estan implícites en aquesta idea teatral de Sergio López, ja que és a partir dels diners (de l’absència d’ells o bé de l’abundància) que es creen diverses històries paral·leles que afectaran a una desena de personatges. No hi falta una reflexió sobre la importància desmesurada que donem a les coses materials o sobre la poca empatia dels bancs i del sistema capitalista en general, però Money és sobretot una comèdia àgil i a estones esbojarrada que té com a objectiu principal entretenir. I està clar que l’objectiu s’aconsegueix abastament, ja que la complicitat i la bona sintonia actoral entre […]

Jerusalem, tot i ser un text del 2008, és una de les grans peces del teatre anglès més recent. Un autèntic cop de puny a la taula que havia d’arribar a casa nostra amb una producció que estigués a l’alçada, i crec que en aquest cas la tasca de Julio Manrique i de tot el seu equip ha acomplert sobradament l’objectiu. Però anem a pams… Jerusalem és un text que ens parla d’un personatge central que viu al marge de la llei i de les normes, i de tot un estol de criatures que, per motius diversos, el segueixen en la seva aventura antisocial. I tot això en un bosc d’Anglaterra, envoltat de tota la mítica, la llegenda i la […]

En els vuitanta, David Copperfield ens semblava a tots un mag que jugava constantment amb l’impossible. Copperfield és el pare de la màgia-espectacle televisiva, el mateix que va fer desaparèixer l’Estàtua de la Llibertat o que va travessar la Gran Muralla de Xina davant d’atònits teleespectadors de tot el món. La màgia de gran format arribava, per primera vegada, a tots els racons del planeta, i es presentava amb la forma d’un gran espectacle de Las Vegas i envoltat d’una tecnologia força avançada per a l’època. Ara, el Mago Pop juga amb els records de la seva infància i recupera l’esplendor d’aquells muntatges gràcies a una producció d’alt nivell. I ho fa recreant alguns dels famosos números de Copperfield (l’aparició […]