Carles Armengol Gili

Parelles que es troben per una aplicació de mòbil, parelles que viuen el primer amor, parelles que no es respecten… i d’altres que no s’entenen. Tot això entra dins de Desencuentros, un collage de petites escenes, no sempre en continuïtat ni amb una resolució clara. Més aviat estem davant de petits exercicis teatrals sobre la parella que, de mica en mica, van conformant un tot homogeni, encara que només sigui per la seva temàtica. Crec que amb una dramatúrgia més treballada i ambiciosa l’obra milloraria, però no es pot negar tampoc la simpatia que desprèn ni les riallades que provoca. En part, gràcies al treball dels seus actors (Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez), que tot i no estar còmodes […]

La Calòrica és una companyia jove, tot i que en els temps que corren portar deu anys resistint i encadenant espectacles interessants (El profeta, Fairfly, Els ocells, etc.) té un mèrit que bé calia celebrar. I què millor que celebrar-ho fent una mirada enrere i tornant als orígens, a aquell primer espectacle que va servir de pont entre l’Institut del Teatre i el món professional. La transició no va ser senzilla i La Calòrica ha estat molts anys recorrent totes les sales petites de la ciutat… fins arribar ara a l’escenari del Lliure de Gràcia, un espai que sembla fet a mida per a aquest espectacle que connecta irremeiablement amb l’esperit de la casa. I és que estic segur que […]

Tarantino i feminisme són dos conceptes que costa unir, ja que el director nord-americà s’ha destacat sempre per un cinema testosterònic i una visió del món força masculina… fins i tot quan ha escrit remarcables personatges femenins (el personatge d’Uma Thurman a Kill Bill o el de Jennifer Jason Leigh a Los odiosos ocho). En aquest text de Carolina Corvillo i Ricard Reguant s’ha agafat com a referent Reservoir Dogs i s’han atribuït a un grup de dones les característiques masculines d’una colla d’actors ben coneguts, des de Robert de Niro a Samuel L. Jackson. La idea és fer un exercici d’empoderament femení però també un homenatge cinèfil de primer ordre. Llàstima que el concepte quedi diluït per una dramatúrgia […]

La companyia Atresbandes i el col·lectiu format per Bertrand Lesca i Nasi Voutsas s’han unit per crear un espectacle que dissecciona, amb molta ironia, la concepció del fet teatral i tot el que aquest comporta. Tot comença amb un escenari pràcticament buit i dos actors fora de camp que van narrant cadascuna de les decisions preses: aparèixer o no a l’escenari, encendre un o un altre focus, fer o no fer determinats gestos… Una manera subtil de fer-nos veure com pot ser de capriciosa, i també de correcta o incorrecta, la creació artística. És en aquest moment quan l’espectacle agafa volada i deixa al descobert el seu propòsit -impagables les falses intervencions del públic o l’aparició en escena de la […]

No sabria dir en quin moment es va forjar el concepte de comèdia romàntica moderna, però està clar que el cinema n’ha tingut molt la culpa. Sota aquesta idea hi trobem, sobretot, comèdies on la música esdevé essencial i on els protagonistes passen per una sèrie de graciosos entrebancs fins arribar a alguna revelació transcendental. Si a sobre hi afegim una subtrama a l’estil de Tarantino o Guy Ritchie, l’aspecte lluirà d’allò més modern i fins i tot hipster. Aquella nit no escapa a cap d’aquests elements, sinó que a més els emfatitza amb retolats innecessaris i uns narradors que entren i surten dels personatges quan els hi convé. De fet, els seus autors (David Graig i Gordon McIntyre) han […]