Carles Armengol Gili

El Circo de los Horrores va néixer en el 2006 gràcies a l’empenta dels germans Manu i Rafa González i la creativitat del clown Suso Silva, que volien acostar el circ a un públic jove, adult, i apostar per uns continguts que s’acostaven més al circ primigeni (l’exhibició de monstres) que al que es feia en aquell moment. Es van decidir pel terror, com a base, i també per l’humor, i el cert és que la fórmula va funcionar. Des de llavors s’han produït quatre espectacles: Circo de los Horrores, Manicomio, Cabaret maldito i l’actual Apocalipsis, que potser s’allunya una mica dels anteriors i aposta pel gran format i l’espectacularitat d’un concert de rock. El primer que et trobes a […]

Com diu la cançó de Rosalía, “Dios nos libre del dinero“… però sobretot que no ens falti. Aquestes dues premisses contradictòries estan implícites en aquesta idea teatral de Sergio López, ja que és a partir dels diners (de l’absència d’ells o bé de l’abundància) que es creen diverses històries paral·leles que afectaran a una desena de personatges. No hi falta una reflexió sobre la importància desmesurada que donem a les coses materials o sobre la poca empatia dels bancs i del sistema capitalista en general, però Money és sobretot una comèdia àgil i a estones esbojarrada que té com a objectiu principal entretenir. I està clar que l’objectiu s’aconsegueix abastament, ja que la complicitat i la bona sintonia actoral entre […]

Jerusalem, tot i ser un text del 2008, és una de les grans peces del teatre anglès més recent. Un autèntic cop de puny a la taula que havia d’arribar a casa nostra amb una producció que estigués a l’alçada, i crec que en aquest cas la tasca de Julio Manrique i de tot el seu equip ha acomplert sobradament l’objectiu. Però anem a pams… Jerusalem és un text que ens parla d’un personatge central que viu al marge de la llei i de les normes, i de tot un estol de criatures que, per motius diversos, el segueixen en la seva aventura antisocial. I tot això en un bosc d’Anglaterra, envoltat de tota la mítica, la llegenda i la […]

En els vuitanta, David Copperfield ens semblava a tots un mag que jugava constantment amb l’impossible. Copperfield és el pare de la màgia-espectacle televisiva, el mateix que va fer desaparèixer l’Estàtua de la Llibertat o que va travessar la Gran Muralla de Xina davant d’atònits teleespectadors de tot el món. La màgia de gran format arribava, per primera vegada, a tots els racons del planeta, i es presentava amb la forma d’un gran espectacle de Las Vegas i envoltat d’una tecnologia força avançada per a l’època. Ara, el Mago Pop juga amb els records de la seva infància i recupera l’esplendor d’aquells muntatges gràcies a una producció d’alt nivell. I ho fa recreant alguns dels famosos números de Copperfield (l’aparició […]

Diu Pere Riera que tenia intenció de fer una obra sobre el 600, i el cert és que s’ha enginyat un punt de partida ben original per tal d’homenatjar al cotxe més famós dels anys seixanta i també per explicar-nos els petits o grans secrets d’una família catalana molt concreta. En Tomàs i les seves filles discuteixen per la presència d’un automòbil al mig del menjador de casa, però en el fons estan assumint l’absència de la mare, peça fonamental d’una estructura familiar aparentment normalitzada. Els records que tenen d’ella, i també les discussions o els petits problemes diaris ens regalen un text que fluctua entre drama i comèdia d’una forma natural, quasi sense salts. Aquest és el principal valor […]