Com diu la cançó de Rosalía, “Dios nos libre del dinero“… però sobretot que no ens falti. Aquestes dues premisses contradictòries estan implícites en aquesta idea teatral de Sergio López, ja que és a partir dels diners (de l’absència d’ells o bé de l’abundància) que es creen diverses històries paral·leles que afectaran a una desena de personatges. No hi falta una reflexió sobre la importància desmesurada que donem a les coses materials o sobre la poca empatia dels bancs i del sistema capitalista en general, però Money és sobretot una comèdia àgil i a estones esbojarrada que té com a objectiu principal entretenir. I està clar que l’objectiu s’aconsegueix abastament, ja que la complicitat i la bona sintonia actoral entre Felipe Cabezas i Albert Requena funciona des del primer minut. Els dos, experts en teatre gestual i de màscares, fugen del seu registre habitual i es diverteixen en aquest enginy que, segons el programa de mà, vol nodrir-se de l’herència d’Scorsese, Tarantino o Guy Ritchie. Sincerament, no he trobat semblances amb els referents citats (o si més no, no són gaire explícites), tot i que entenc la idea d’acostar-se a una narració més gamberra, amb personatges de vida poc exemplar (atracadors, vividors, etc.) i algunes seqüències d’acció en les que no hi falten trets ni assassinats…