El Circo de los Horrores va néixer en el 2006 gràcies a l’empenta dels germans Manu i Rafa González i la creativitat del clown Suso Silva, que volien acostar el circ a un públic jove, adult, i apostar per uns continguts que s’acostaven més al circ primigeni (l’exhibició de monstres) que al que es feia en aquell moment. Es van decidir pel terror, com a base, i també per l’humor, i el cert és que la fórmula va funcionar. Des de llavors s’han produït quatre espectacles: Circo de los Horrores, Manicomio, Cabaret maldito i l’actual Apocalipsis, que potser s’allunya una mica dels anteriors i aposta pel gran format i l’espectacularitat d’un concert de rock.
El primer que et trobes a Apocalipsis és una pantalla gegantesca que acaba tenint un gran protagonisme. Si hi afegim música en directe (a estones), l’agressiva estètica de Mad Max i una bona colla de números circenses amb molta testosterona (motos, números de força, pilotes “voleadoras”, llançadors de punyals) ja ho tindrem tot fet. Bé, en realitat encara hi faltarien les intervencions de Suso Silva, que constitueixen l’ànima d’aquest peculiar empelt entre circ i cabaret. És en aquest punt on trobem l’esperit gamberro de la fórmula, l’autenticitat d’un producte que juga amb el públic, el provoca i l’anima a participar. Són moments ben divertits, on Silva exhibeix la seva connexió amb els espectadors, i fins i tot la seva veu en algun que altre tema musical. Una veu, a l’estil de Rosendo, que acaba transformant un espectacle pretesament terrorífic en una mena de concert de heavy metal…