Carles Armengol Gili

La Tribuna, d’Emilia Pardo Bazán, es considera la novel·la que va introduir el naturalisme a Espanya. Explica les desventures d’una sèrie d’obreres en una fàbrica de tabac de La Coruña, just en l’època en que estava a punt de constituir-se la primera República. A Cigarreras es fa una adaptació d’aquesta important obra literària, però introduint també a l’escriptora gallega com un personatge més. El resultat és un fresc força aclaridor d’una època i d’una situació política i econòmica que marcaria el final del segle XIX a Espanya, amb clares referències a temes que també cuegen a la societat actual: la lluita de classes, el feminisme, la convulsió política, etc. Pardo Bazán va ser moltes coses a la seva vida: aristòcrata, […]

El palmeral és una obra d’Albert Tola formada per set monòlegs que expliquen la història d’una execució en una societat islàmica. Ens parlen els dos executats -ara, esperits que vaguen sense cap objectiu-, el botxí, les vídues, el traïdor que els va delatar i també una alosa que va sobrevolar l’improvisat patíbul. Tenim diversos punt de vista, diverses versions del tema i, fins i tot, diferents perspectives de l’espai on succeeix tot. Un mosaic que ens parla de la intolerància, de la incomprensió, de les injustícies… però també de les societats reprimides i dels amors que sobreviuen a tot. La història està explicada també amb diferents tons, des de l’intel·lectual d’Abu Hasan i la seva dona fins al més popular […]

Sempre s’ha dit que Desig és una mena de text fundacional dins de la dramatúrgia catalana, primer perquè va suposar un punt i a part dins de l’escriptura de Benet i Jornet i segon perquè va influenciar a diversos autors, com ara Sergi Belbel o Josep Maria Miró, entre d’altres. És un text opac, amb poques concessions cap a l’espectador, i amb una claríssima influència de Pinter… o fins i tot de Sanchis Sinisterra. Un text en el que destaca sobretot l’ús del llenguatge, i també de tota una sèrie de recursos formals que l’autor utilitza per parlar-nos a la vegada, i en el mateix nivell, de present i passat… de realitat i ficció. Desig transita pel misteri -sobretot el […]

Sabia que m’enfrontaria a un experiment teatral, i així ha estat. Sabia que em tocaria llegir bastant, que l’espectador formava part essencial de l’espectacle, que l’acció teatral es barrejaria amb l’escriptura… i el cert és que tot s’ha complert, com a les millors profecies. El que potser ja no sabia és com Tim Crouch -un dels autors britànics més trencadors dels darrers anys- aconseguiria lligar tots els elements, i com la companyia Sixto Paz els portaria a escena d’una forma intel·ligible i eminentment teatral. Salvació total… és un espectacle que sorprèn des de la seva concepció, que tampoc desvetllarem en excés. I la veritat és que la seva grandesa està, precisament, en el seu origen. La forma d’explicar la història […]

La companyia madrilenya Yllana és un autèntic referent dins del teatre còmic i d’entreteniment. Van néixer fa més de 30 anys com un petit grup de teatre gestual, i des de llavors els números demostren que estem davant d’un fenomen teatral molt important: 35 espectacles produïts, més de 15.000 representacions, 48 països visitats i uns sis milions d’espectadors. Potser el nom no és el que més us sona, però si us anomenem espectacles com 666, PaGAGnini, Maestrissimo, The Hole, Ben-Hur o Los mejores sketches de Monty Python segur ja els situeu molt millor. The Òpera Locos és potser un dels seus millors espectacles, recompensat precisament amb el Premi Max al millor espectacle musical en el 2019. La idea és molt […]