Carles Armengol Gili

El teló puja lentament i ens situem en un menjador luxós, de casa bona, amb el quadre “Cérvol assetjat per una gossada“, de Paul de Vos, al fons del saló. Els finestrals estan oberts i el voleiar de les cortines ens demostra que fora hi bufa el vent. Tot plegat té un aire misteriós que hipnotitza, que subjuga. Tenim la intuïció que alguna cosa dolenta ha passat o està a punt de passar, com si una profecia hagués travessat l’escenari com un fantasma. Després d’aquest interessant inici, la trama enfila cap a aquest camí i ens presenta una història en la que la peça central -un personatge absent- ha desaparegut. L’estructura d’una família sencera es ressentirà d’aquesta pèrdua, fent que […]

John Logan és un conegut dramaturg i guionista estatunidenc, autor de moltes i molts famoses trames sortides de Hollywood: Gladiator, L’aviador, Hugo, L’últim Samurai, etc. El 2009 va estrenar l’obra de teatre Red, protagonitzada per Alfred Molina, i un any més tard va aconseguir guanyar sis premis Tony amb el muntatge de Broadway. La peça ha tingut versions en diversos països, aconseguint pel paper principal a actors tan dispars com Luis Gneco, Antonella Broglia o Juan Echanove. Red explica la relació del pintor Mark Rothko amb el seu jove ajudant, just en un moment en que l’artista i tot el que ell representava començava a ser qüestionat pels nous moviments que estaven apareixent, com ara el pop art. Rothko surt […]

El món del circ porta uns quants anys modernitzant-se, adaptant-se a noves fórmules i, fins i tot, barrejant tècniques que abans li eren alienes. La companyia Eia és una de les que porta més temps treballant tot això, almenys a casa nostra. El grup va néixer el 2009 com a fusió d’un grup d’artistes que fins aquell moment havien participat en altres circs o bé tenien carreres en solitari. El resultat de tot allò va ser un circ contemporani que barreja equilibri, acrobàcia i dansa amb uns continguts que investiguen a fons les relacions humanes, donant com a fruit espectacles com Carpa, Espera!, inTarsi.o La Pranza! A Nuye s’investiga sobre les relacions de parella, tenint en compte la diversitat i […]

No em cansaré de reivindicar a Javier Daulte com un dels autors més originals i innovadors que han passat per Barcelona en els darrers 20 anys. Tot i així, cal diferenciar el Daulte que arrisca i que no escatima recursos ni efectes teatrals (Gore, Bésame mucho, 4D Òptic, La felicitat, etc.) del Daulte més comercial i proper al gran públic. Les irresponsables estaria dins d’aquest segon grup, és a dir, el grup de les comèdies de boulevard enginyoses, efectives, ben estructurades… però inofensives. A Les irresponsables hi ha dues parts ben diferenciades. A la primera es presenta les tres dones protagonistes i la situació que les ha dut a refugiar-se un cap de setmana en una casa d’alt standing. Una […]

Aquesta és una comèdia que segurament està destinada a l’èxit i a una llarga vida. No crec que sigui com Escape Room, però està clar que Joel Joan és un reclam important a la cartellera, i el tàndem que forma amb Hèctor Claramunt ha donat títols indispensables com el ja citat o El pare de la núvia, De totes maneres, crec que aquí s’han decantat per un histrionisme -formal i argumental- que descol·loca a primera instància i que m’ha acabat esgotant per acumulació. A la primera meitat de l’obra se’ns ofereix el retrat d’un actor exitós i pagat d’ell mateix, que malgrat tot no ha rebut el reconeixement que ell creu que es mereix per part de la professió. Al […]