Hi ha moltes formes de bullying, moltes formes d’assetjament escolar, molts tipus d’humiliacions o de conductes discriminatòries. A Girls like that es posa el focus en un grup de noies que discriminen per no sentir-se discriminades, però també perquè l’entorn les empeny cap a aquest tipus de conductes reprovables… tot i que més comunes del que puguem imaginar. En ple segle XXI la sexualitat femenina, i la seva forma de viure-la i mostrar-la, encara està plena de condicionants i elements d’autocensura. Segueix havent-hi un abisme entre nois i noies a l’adolescència, però en moltes ocasions per la pressió externa i els estigmes que han quedat gravats en el subconscient de totes i tots des de fa dècades.
El canadenc Evan Placey va estrenar aquesta obra en el 2013, i des de llavors s’ha traduït a diversos idiomes i s’ha convertit en una de les peces sobre adolescents més representades arreu del món. Potser a moments esdevé massa ambiciosa -a part del bullying també es fa un repàs a la discriminació femenina durant el segle XX- i acaba resultant un pèl excessiva, però en general té un ritme enèrgic, dels que no deixa un moment per respirar. Si a les excel·lències del text, que les té, hi sumem una direcció i un espai escènic brillants i cinc actrius joves que es deixen la pell a escena, ja ho tindrem gairebé tot. Crec que l’aposta és necessària, i no només per a un públic adolescent sinó per a un públic molt més generalista. No us la deixeu perdre, perquè té molts elements per promoure debat, per fer-nos replantejar moltes qüestions i per donar respostes a molts dels problemes amb els es troba la joventut actualment.