Carles Armengol Gili

Un dels primers llibres que em van regalar en català va ser Invasió subtil i altres contes, que de seguida em robaria el cor pel llenguatge planer, màgic i deliciosament irònic que Calders va utilitzar en tota la seva obra. Precisament d’aquest llibre -i també de Cròniques de la veritat oculta, Tot s’aprofita o L’honor a la deriva– l’actriu Imma Colomer n’extreu disset contes. I ho fa, com no podia ser d’altra manera, amb senzillesa, subtilitat i un gran respecte. Només d’aquesta manera et pots encarar a un dels millors autors de la nostra llengua, que va elevar la simplicitat a cotes sublims i llargament estudiades. L’espectacle o recital només necessita d’una cadira, uns faristols i una acordionista (Dioni Chico), […]

La supervivència de les lluernes és la primera obra de la temporada dins de l’Off Side que organitza el Teatre Romea, un projecte en el que hi tenen cabuda noves companyies que aportin propostes fora de l’escenari. L’any passat hi van tenir lloc Sé de un lugar o La nit just abans dels boscos, i ara li toca el torn a aquesta inclassificable peça de la companyia LAminimAL. Una peça que ens trasllada al cap d’any de 1975 per recordar l’inici de la Transició Democràtica Espanyola i traçar paral·lelismes amb la realitat actual. Un punt de partida prometedor que de seguida es veu llastrat per un text -o més ben dit, per un conjunt de textos- que esdevé inintel·ligible i […]

Divinas va néixer amb la voluntat de crear un trio que imités a les formacions musicals femenines de l’època del swing. D’aquí va sorgir Sing, sing, sing i més tard Chocolat. El swing, però, se’ls hi va quedar curt i en el seu tercer espectacle, Enchanté, van provar amb la cançó francesa i alemanya d’entreguerres. Ara segueixen en un període similar, els anys quaranta, però traslladades a una companyia de varietats de l’Espanya de postguerra… El cert és que es repeteix la fórmula del concert dramatitzat, però podríem dir que ara la dramatúrgia ha agafat més pes i les ha endinsat dins d’una mena de tragicomèdia amb cançons que entreté i que repassa el cançoner popular de l’època. Hi tenim […]

Haig d’admetre que em causava un cert temor enfrontar-me a una versió moderna i contemporània dels Pastorets, sobretot perquè sempre he pensat que el teatre popular no aguanta excessives transformacions. Els dubtes van començar a caure quan vaig saber que al darrera hi havia el mateix equip que ha creat muntatges com Coses que dèiem ahir, Product, Llum de guàrdia o Roberto Zucco. A partir d’aquell moment vaig saber que Santa Nit transcendiria Els Pastorets de sempre i ens aportaria una obra nova, fresca i plena d’idees. Efectivament, així ha estat. És cert que sobta veure uns actors com Ivan Benet, Marc Rodríguez, Cristina Genebat o Mireia Aixalà darrera d’un argument aparentment inofensiu i nadalenc, de la mateixa manera que […]

Sempre s’ha dit que el més important a l’obra de Pinter són els silencis o bé allò que no es diu sobre l’escenari, però a Vells temps també resulta molt important tot allò que no es recorda… L’obra gira tota l’estona sobre els laberints de la memòria i la fragilitat dels records, així com la influència que tenen damunt de les relacions personals. A la peça, un personatge extern apareix de sobte a la vida d’un matrimoni convencional i la capgira, no amb fets ni amb cap gir argumental, sinó amb una sèrie de records aparentment inofensius d’uns temps ja oblidats pels tres. Sens dubte, un argument molt pinterià i una porta cap a l’imaginari d’aquest autor que, tal com […]