Divinas va néixer amb la voluntat de crear un trio que imités a les formacions musicals femenines de l’època del swing. D’aquí va sorgir Sing, sing, sing i més tard Chocolat. El swing, però, se’ls hi va quedar curt i en el seu tercer espectacle, Enchanté, van provar amb la cançó francesa i alemanya d’entreguerres. Ara segueixen en un període similar, els anys quaranta, però traslladades a una companyia de varietats de l’Espanya de postguerra… El cert és que es repeteix la fórmula del concert dramatitzat, però podríem dir que ara la dramatúrgia ha agafat més pes i les ha endinsat dins d’una mena de tragicomèdia amb cançons que entreté i que repassa el cançoner popular de l’època. Hi tenim cuplets, coplas, pasodobles, tangos, algun charleston… i fins i tot temes com “Violetas imperiales” o “Rascayú”.
Podem assegurar, sobretot veient el bagatge de les tres cantants i actrius, que l’espectacle està fet amb molt bon gust i amb uns recursos molt ben aprofitats. No obstant, sap greu dir que en ocasions fer les coses massa polides pot acabar per desvirtuar el conjunt, sobretot si ens fiquem en gèneres com el cuplet o la copla més popular a través d’uns personatges molt castigats per les penúries… La història que es va desgranant, i complicant, entre cançó i cançó tampoc no ajuda a fer massa creïble tot plegat. Per tant, podem dir que estem davant d’un espectacle molt ben executat, i molt distret, però amb una ànima diferent a la que potser li caldria.