Un dels primers llibres que em van regalar en català va ser Invasió subtil i altres contes, que de seguida em robaria el cor pel llenguatge planer, màgic i deliciosament irònic que Calders va utilitzar en tota la seva obra. Precisament d’aquest llibre -i també de Cròniques de la veritat oculta, Tot s’aprofita o L’honor a la deriva– l’actriu Imma Colomer n’extreu disset contes. I ho fa, com no podia ser d’altra manera, amb senzillesa, subtilitat i un gran respecte. Només d’aquesta manera et pots encarar a un dels millors autors de la nostra llengua, que va elevar la simplicitat a cotes sublims i llargament estudiades.
L’espectacle o recital només necessita d’una cadira, uns faristols i una acordionista (Dioni Chico), que tant acompanya les paraules amb músiques bellíssimes com amb sons estridents que poden simular explosions, animals i un munt de coses més. Bé… l’espectacle necessita de tot això i, evidentment, d’una boníssima actriu que es posi totalment al servei d’uns textos preciosos i que, despullada de tota vanitat, ens regali el seu bon gust per fer-nos passar una estona màgica. Imma Colomer ho aconsegueix amb escreix i es posa el públic a la butxaca sense despentinar-se. Un claríssim exemple de quan les coses es fan per gust i no per força…