La supervivència de les lluernes és la primera obra de la temporada dins de l’Off Side que organitza el Teatre Romea, un projecte en el que hi tenen cabuda noves companyies que aportin propostes fora de l’escenari. L’any passat hi van tenir lloc Sé de un lugar o La nit just abans dels boscos, i ara li toca el torn a aquesta inclassificable peça de la companyia LAminimAL. Una peça que ens trasllada al cap d’any de 1975 per recordar l’inici de la Transició Democràtica Espanyola i traçar paral·lelismes amb la realitat actual. Un punt de partida prometedor que de seguida es veu llastrat per un text -o més ben dit, per un conjunt de textos- que esdevé inintel·ligible i pretensiós.
Malgrat tot, l’obra acaba resultant interessant precisament per la seva forma més que pel seu contingut. Els monòlegs sota la bombeta, el recorregut pel Romea, la discoteca muntada al vestíbul de la primera planta o l’escena que transcorre en el pati de butaques són tan potents per si soles que no requeririen de tantes paraules. O si més no, de paraules tan poc comprensibles per la majoria d’espectadors. Recomanable per la seva estètica i per l’entusiasme d’un planter d’actors joves i molt prometedors.