Carles Armengol Gili

Cloaca s’ha convertit en un èxit sorpresa de les sales de petit format. No sabria dir si ha estat pel boca-orella, per la poca oferta estival o per l’hàbil màrqueting del Versus Teatre, que ha inclòs concerts en directe de Malacara & Wilson Band -autors i intèrprets de la banda sonora- i copes gratis. Sigui com sigui, a mi em costa d’entendre l’èxit d’aquesta obra de Maria Loos, que des del 2002 ha conegut múltiples versions en 14 països diferents, una d’elles dirigida pel mateix Kevin Spacey a l’Old Vic Theatre. A casa nostra, en canvi, vam poder veure fa anys la versió espanyola, dirigida per Josep Maria Mestres, i l’argentina, que va dirigir Javier Daulte amb un encertadíssim Darío […]

En aquest espectacle, premiat amb dos guardons a la darrera Mostra de Teatre de Barcelona (millor actor i premi del públic), el flamenc esdevé una excusa… i un homenatge. Un pretext per parlar de la mort, de les relacions dels fills amb els seus pares i també de tots aquells personatges anònims que passen sovint per les nostres vides sense rebre gaire atenció. La proposta resulta convincent a moments, sobretot quan el ball esdevé protagonista, però es perd en diàlegs poc rellevants i en divagacions diverses. Tot i així, la força del flamenc aconsegueix arrencar emocions a l’escena inicial i en moltes d’altres, ja sigui barrejant l’humor, el drama o la performance. Els actors Pau Gregori i Raquel Sanz, així […]

Alfonso Sánchez i Alberto López van aparèixer en el panorama cultural l’any 2012 gràcies a la pel·lícula El mundo es nuestro, un dels primers exemples de crowdfunding que es va donar a l’estat espanyol. La fama, però, els hi ha arribat gràcies a les intervencions a Ocho apellidos vascos o la sèrie Allí abajo. El seu peculiar sentit de l’humor, on es barreja el tòpic andalús amb les reivindicacions socials, es veu totalment representat en l’espectacle que ara es presenta. En realitat es tracta d’un recull d’articles que l’escriptor Arturo Pérez-Reverte va publicar fa anys, i que ara els dos actors han reinterpretat i adaptat al teatre. La idea original és parlar de la corrupció, el desfalc o l’estafa, o […]

Una iniciativa com la de Parking Shakespeare només pot ser digna d’elogi, ja que aconseguir acostar els clàssics a un públic popular i fer que el bard d’Avon soni als parcs barcelonins durant set estius seguits semblava gairebé un impossible. Només per això el projecte ja hauria de figurar entre les proeses més importants que ha aconseguit el nostre teatre a les darreres dècades… Per si això fos poc, estan aconseguint que directors i autors de renom vagin involucrant-se en les seves aventures, com ara Marilia Samper, Antonio Calvo o Marc Rosich. Aquest any li ha tocat a Llàtzer Garcia, que ha dirigit i adaptat Al vostre gust, una d’aquelles delicioses comèdies per les que mai passa el temps. Deixant […]

Just a mig estiu, amb onada de calor i el Grec a punt d’acabar-se, està bé que el Versus ens delecti amb “una ronda” de Cole Porter. Un petit aperitiu, tenint en compte que a la tardor el TNC presentarà un Shakespeare amb cançons del mateix compositor americà. Aquest cop, però, el text és d’Arthur Schnitzler, un autor psicològicament complex que molts veien com el braç literari del mateix Sigmund Freud. El cert és que en aquesta versió la complexitat queda un pèl dissolta, ja que s’atorga més importància a la música que al propi text… aspecte que és perfectament lícit però que no ens ha de portar a engany. Tot i que Cole Porter sona aquí més obscur del […]