Analitzant la postmemòria

Cultura i Conflicte és un equip multidisciplinari que utilitza la cultura, el periodisme i les arts escèniques com a eines de transformació social i diàleg. Han parlat de la violència sexual a la guerra dels Balcans (Encara hi ha algú al bosc) i també de l’edatisme (Moriu-vos). Ara van un pas més enllà i reflexionen sobre la postmemòria, o més ben dit, sobre la ferida emocional que deixen en fills o néts uns fets violents o traumàtics que no han viscut en primera persona. I a partir de tot això sorgeixen els grans conflictes de la peça… És possible heretar la memòria dels nostres avantpassats? I la forma de reaccionar a uns mateixos fets? I la maldat? Es pot heretar la maldat?

Per posar en context el concepte de l’obra, Cultura i Conflicte (juntament amb el dramaturg Marc Angelet) recorre a la història de Verónica Estay Stange, filla de represaliats durant la dictadura xilena. A partir d’aquí es barreja el teatre documental, el testimonial, l’autoficció i també el thriller escènic, a part de múltiples recursos… com ara el de posar en subtítols els pensaments de l’autor. El que en surt de tot plegat és una història terrible, i també un munt d’interrogants que cadascú haurà d’escollir com els vol respondre.

La posada en escena, juntament amb la direcció de Joan Arqué Solà, juga a favor de la història i resulta tan elegant com funcional. I això que la narració es fragmenta i desdobla múltiples vegades, creant en ocasions fins i tot un cert garbuix informatiu. Ajuden a aclarir-lo i a posar-hi ordre actors tan rellevants com Marta Marco i Pep Cruz, molt ben acompanyats de Gemma Martínez i Erol Ileri.