Tot el que necessites per anar al teatre

Una gossa en un descampat

Una gossa en un descampat

Després de Tortugues: la desacceleració de les partícules i L’home sense veu, Clàudia Cedó presenta Una gossa en un descampat, una peça que dirigeix Sergi Belbel.

Sinopsi

Com tantes parelles de la seva edat, la Júlia i en Pau esperen, il·lusionats, l’arribada d’un nadó que ja porta cinc mesos de gestació. Però un dolor inesperat els porta a la consulta del metge i, uns dies després, a haver de fer front a una realitat terrible: la criatura que parirà la Júlia no pot sobreviure. La història de superació d’aquesta parella i la manera com tots hem d’aprendre en algun moment a fer front a les pròpies pors són el centre d’aquesta proposta dramàtica, signada per una dramaturga que ja ha passejat les seves creacions (com ara Tortugues: la desacceleració de les partícules, premi Butaca al millor text teatral, o L’home sense veu) per festivals i sales de petit format.

MÉS INFORMACIÓ

Clàudia Cedó, mitjançant el projecte Escenaris especials, s’ha endinsat en el teatre comunitari i ha utilitzat l’escena (i la seva llicenciatura en Psicologia) com a eina d’integració social, implicant persones amb discapacitat mental en la creació escènica.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Grans interpretacions per un text molt emotiu de Claudia Cedó.

    16/07/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Seguint amb el Grec avui a la Beckett he pogut gaudir i molt d’aquesta obra escrita per Clàudia Cedó i magníficament dirigida per Sergi Belbel. Cedó ens relata uns fets que ella va viure en la seva pròpia persona que no és altre que el veure´s obligada a interrompre l’embaràs perquè el fill que està esperant és mort. El que ha fet Cedó és desdoblar a Júlia amb dos personatges, la real (Vicky Luengo) i el seu subconscient (María Rodríguez) que només ella veu i que és qui la guia en els seus desitjos i les seves pors. El tema és dur i d’aquells que et colpegen l’estómac però ha sabut tractar-lo amb extremada subtilesa que en cap moment dramatitza ni busca la llàgrima fàcil. És alhora un cant a l’esperança i una empenta per travessar aquest descampat que tots en algun moment de les nostres vides ens toca passar perquè la vida, segueix. L’escenografia de Max Glaenzel és espectacular, un descampat amb el terra de sorra i que acumula tota mena de deixalles, i que s’arrodoneix amb un acurada il·luminació i una impactant música i efectes sonors. Pel que fa a la interpretació a part de les dues Júlia que ja he nomenat i que estan esplèndides, la resta del repartiment Anna Barrachina, Xavi Ricart, Queralt Casasayas i Pep Ambrós i amb la dificultat afegida que cada un d’ells representa diversos personatges amb els canvis de registre que això comporta, tots sense excepció estan de notable alt. Encara que estem als inicis, estic segur que serà un dels èxits d’aquest Grec. I no cal dir que no és recomanable, és imprescindible, no us ho perdeu.

    02/07/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Claudia Cedò nos trae una historia dura: la de una pareja ilusionados con la llegada de su 1er hijo qe tendrán que afrontar la dura realidad de que el retoño nacerá muerto. Una propuesta potente.
    A pesar del drama m, Sergi Belbel nos propone un montaje duro pero a la ves tierno, sin caer en el dramatismo exagerado y dejando una sonrisa en los labios al salir del teatro.
    La propuesto escenica me ha parecido mega original, convirtiendo La Beckett en un descampado mental donde la protagonista revivirá este doloroso y feliz recuerdo.
    Los actores excelentes! Y además hay que darles un punto extra por poder seguir con la representación después del susto que hemos tenido en la sala.
    Bravo por reconducir la función cuansontodo parecía presagiar que se iba a cancelar.
    La he disfrutado muchísimo!!

    25/06/2018

Articles relacionats