Sinopsi

Tick, Tick… BOOM! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure poc abans –o gairebé a la vegada– que RENT. Situat al Nova York de 1990, explica la història d’un jove aspirant a compositor que ha de decidir si vol seguir lluitant pel seu somni.

SINOPSI

És la setmana del 30 aniversari d’en Jon. La seva parella, la Susan, vol casar-se i traslladar-se fora de la ciutat (TICK…). El seu millor amic, en Michael s’ha comprat un BMW i s’està mudant a la part alta de la ciutat (TICK…). En Jon treballa de cambrer, intentat escriure un gran musical, i sentint la pressió d’haver de decidir entre seguir lluitant pel seu somni o renunciar-hi per diners (BOOM!)

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 12

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Emotiva senzillesa

Si ho comparem amb dècades anteriors, resulta evident que el musical de petit format està vivint un gran moment a la nostra cartellera. L’èxit de musicals més grans i la popularitat del gènere ha generat una indústria creixent d’espectadors però també d’artistes millor preparats a les escoles especialitzades. Tick Tick Boom és una d’aquestes modestes joies que ens ofereixen, darrerament, les sales alternatives que enriqueixen amb alta qualitat i mitjans modestos el teixit cultural de la ciutat. Es tracta d’un musical autobiogràfic de Jonathan Larson, creador de Rent, que parla de la dura vida de l’artista, la crisi dels trenta, l’amor, l’amistat i l’ambició individual. Protagonitzat per un brillant Xavi Duch i el sempre carismàtic Marc Pociello, el muntatge barreja situacions quotidianes amb cançons que apel·len més als sentiments i les frustracions personals. Segons avança la història, va guanyant interès i emotivitat fins a arribar a un clímax final tendre i commovedor. La posada en escena és àgil i senzilla, amb alguns curiosos detalls vintage que aporten el toc adequat a l’austera ambientació. Potser, en certa manera, la peça té un cert tarannà d'obra primerenca però, al mateix temps, una gran personalitat que compensa la major part de les seves mancances.

24/12/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical de petit format, que ens ha enamorat

tick, tick ... Boom!, explica la història autobiogràfica de Jonathan Larson (Jon en el text) que sembla tenir un futur prometedor, però poca sort. El jove novaiorquès es troba en un gran dilema prop de complir els 30 anys, preocupat per prendre la decisió correcta respecte a la seva carrera i a la seva vida.

Jonathan Larson va escriure "Superbia" un musical futurista rock inspirat en el llibre "1984" d'Orwell, musical que tot i ser elogiat i haver guanyat algun premi, no es va arribar a representar mai en un escenari. La decepció del seu autor el va portar a escriure el musical que tenim l'ocasió de veure avui. Un musical que inicialment es va dir "30/90", després "Boho days" per acabar en 1991 amb el nom actual "tick,tick ... BOOM!". Aquest musical es va representar en un parell d’ocasions, en el off Broadway. El va escriure quasi al mateix temps que RENT.

L’espectacle que podem veure al Teatre Gaudí està dirigit per Ferran Guiu, amb la direcció musical de Joan Comaposada i l’adaptació del text al català de Marc Gómez.

Retrata la Nova York dels anys 90 i parla de la precarietat laboral, de les relacions personals, de l'amor, de l'amistat, de la sida, dels somnis, de les renúncies, de l'èxit i del fracàs.

Xavi Duch és Jon, el protagonista, que ens ha enamorat un cop mes per la seva senzillesa interpretativa i la seva capacitat de transmetre, amb una veu magnífica que el converteixen en un gran actor de musical, i al que hem vist treballar en diverses obres.

Ferran Guiu ha interpretat en aquesta ocasió, per malaltia d'en Marc Pociello, el paper de Michael, ell és l'amic de tota la vida d'en Jon, i va decidir deixar els seus somnis com a actor per a centrar la seva carrera com a executiu de màrqueting d'una empresa. Ara feia uns quants anys que no l'havíem vist actuar i ens ha agradat força. Interpreta també altres papers com el del pare del Jon.

Lu Fabrés interpreta el paper de Susan, la núvia de Jon que ensenya ball a nens rics sense talent. Ella aspira a una vida tranquil·la fora del brogit d'una gran ciutat. Aquesta és la primera vegada que l'hem vista treballar i ens ha sorprès per la seva magnífica veu i la seva bona vocalització. Interpreta també diferents papers a l'obra.

Una altra proposta Musical de petit format al que novament el Teatre Gaudí dóna suport i que nosaltres la tornem a valorar amb la màxima qualificació possible de 5 cargols "Voltaires".

Per veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ

19/12/2017
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Veus explosives!

No perdeu l'oportunitat d'anar-hi!! Així de clar us ho dic! Tres veus que fan que t'enamoris dels musicals de Jonathan Larsson, si és que encara no ho estaves després de veure Rent. Felicitar els tres actors, però en concret a Xavi Duch per l'esforç que mostra durant l'hora i mitja que dura l'obra; pels seus canvis de registre en el transcurs de les cançons i per la complicitat que busca amb el públic que espera, impacient, allargar el braç per collir un regalet dolç. La companyia forma un trio molt ben compenetrat, fins i tot, a l'hora de salvar alguna distracció d'escena i que, juntament, amb el joc de llums fan que "Tick, tick...boom!" et faci descobrir com és d'important la perseverança i estar envoltat dels que t'estimen.

18/12/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Les pressions de la vida a ritme de rock

Agradi més o menys, no hi ha dubte que Rent es va convertir als anys 90 en tot un referent del teatre musical contemporani que ha influenciat al gènere des de la seva estrena. El seu autor, Jonathan Larson, va morir el mateix dia que van començar les seves representacions, rebent elogis que arriben fins a l'actualitat i els quals no va arribar a conèixer. De fet, l'obra que podem veure aquests dies al Teatre Gaudí va ser gestada aproximadament per les mateixes dates que Rent i, malgrat que no va arribar a tenir la mateixa repercusió, es tracta d'un musical de petit format força interessant, el qual mira a fons dins del seu personatge a l'hora de plantejar la seva història.

Es tracta d'un musical autobiogràfic en el qual podem veure les pors i pressions d'un jove que intenta escriure un gran musical i que s'enfronta a les diferents situacions d'incertesa pròpies de la seva edat. De fet, els temes musicals transmeten la força dels sentiments del protagonista a ritme de música rock, la qual sona de forma potent atrapant-nos dins del món intern del protagonista. No obstant, trobo que en ocasions precisament aquest món acaba per menjar-se una mica el propi musical, perdent-se en si mateix i fent que pugui costar de connectar amb ell. Malgrat això, s'agraeix la valentia de l'autor al tractar la història de forma sincera i cal dir que, un cop connectes, l'espectacle es fa disfrutable.

Nota: la funció a la que vaig assistir actuaven els dos covers, els quals defensaven correctament els seus papers. A més, aquest dia van haver diversos problemes de so que dificultaven el seguiment de l'obra, fent tot plegat que em sigui difícil valorar plenament l'espectacle.

14/12/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Larson & Duch

El talent d'en Xavi Duch no és de petit format, és excepcional, pels dots interpretatius, per la veu amb reverberacions tan de Broadway i amb una capacitat fora mida per a l'ensamblatge amb la resta de veus del repertori. Tick, tick... Boom! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure al mateix temps que s'estrenava Rent el 1990. La història d'un músic que mira d'estrenar la seva primera obra a Broadway i fer realitat, per fi, el seu somni, però que a la vegada sent la pressió d'un entorn que l'empeny a donar el braç a tòrcer i plegar-se a les convencions més materialistes i adotzenades.

Ferran Guiu, a partir d'una excel·lent adaptació al català de Marc Gómez, renuncia als escarafalls de propostes de més envergadura pressupostària i entrega un muntatge sobri que atorga tota la importància a les cançons (en directe!!) immenses de Larson. Malgrat alguns problemes amb el so que varen afectar la recepció de la veu de Laura Miquel (cover de la Lu Fabrés), els moments corals són esplèndids i Duch, com ho fan els grans, prioritza el resultat global per sobre de l'èxit individual.

Tick, tick... Boom! proporciona escalf, emoció i bon teatre a partis iguals amb l'emprenta cada cop més ostensible dels musicals del Teatre Gaudí.

09/12/2017
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un musical autobiogràfic

M’encanten els musicals de petit format que es poden veure a casa nostra. Per això intento no perdre-me’n cap.

Pot ser diré una bajanada, però... fins hi tot m’agrada molt més anar a veure els musicals que es presenten a les sales petites, que els que ens ofereixen sales mes grans, perquè tot i que compten amb més pressupost, no acaben de tenir el nivell dels grans musicals que es poden veure fora de Barcelona.

Dit això, no em podia pas perdre “Tick, tick… Boom!”, primer perquè es un musical de petit format on tens els actors a tocar i la música és en directe, i perquè tots tres actors que hi surten m’encanten!!!

“Tick,tick...Boom!” és un musical on llibret, música i lletres va escriure Jonathan Larson. Un musical autobiogràfic, escrit com a monòleg per a un sol actor, que després de la mort de Larson el 1996, la productora “Victoria Leacock”, va sol.licità a David Auburn (autor i guanyador del premi Pulitzer per Proof) que reconfigurés l’obra, convertint-la d’un monòleg a un espectacle de tres actors en escena. Així ens arriba a nosaltres amb aquests tres personatges: en Jon (Xavi Duch), la seva xicota la Susan (Lou Fabrés) i en Mike, l’amic de la parella (Marc Pociello)

“Tick,tick...Boom!” ens parla de fustracions, de l’exit i del fracàs, dels somnis i desil·lusions, d’esforç i perseverança. Ens parla de sentiments. Ens parla de lluitar sempre en allò que creiem i estimem. Tick, tick..Boom ens parla d’aquelles persones que estimen la música.

Xavi Duch, de Lourdes Fabrés i Marc Pociello realment canten molt i que molt bé, podríem dir que són especialistes en musicals i que mai decepcionen al públic. Segur que els recordareu d’haver-los vist en musicals com “Generació de Merda”, “Dies normals”, “Tell me on a Sunday”, “Rent”, “Sugar”, “The Wild Party”,... a “Tick,tick...Boom” ho tornen a fer, afinant en cada nota, posant el sentiment en cada lletra de cada cançó, donant-ho tot dalt de l’escenari .

Us preguntareu... Què ha passat?, perquè una valoració de ***?, si la música és fantàstica i les interpretacions vocals i musicals són fantàstiques,..., dons molt fàcil, no hi he acabat d’entrar, no m’ha convençut, no m’he cregut als personatges secundaris, no m’he emocionat.

05/12/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un Larson íntim i molt personal

Jonathan Larson va escriure Tick, tick... Boom! com a monòleg musical i autobiogràfic, però després de la seva prematura mort -just abans d'estrenar Rent a l'Off Broadway- la productora Victoria Leacock li encarrega a l'escriptor David Auburn que reconverteixi l'obra en una peça per a tres personatges. I així és com ha arribat fins a nosaltres... Una peça que ens parla de l'èxit i del fracàs, de l'Amèrica dels noranta, de la Sida, de les relacions personals i laborals... i en definitiva, de l'amor per la música. Ferran Guiu ha tingut en compte aquesta última idea i ha ideat un muntatge simple i efectiu, en el que les cançons esdevenen protagonistes. Unes cançons, per cert, que passen del rock a moments de gran musical, com el tema Sunday (un homenatge claríssim al compositor Stephen Sondheim) o la introducció de Superbia. En aquest sentit, les interpretacions d'un imparable Xavi Duch, de Lourdes Fabrés i Marc Pociello acaben de fer la resta i omplen d'emoció diversos passatges de l'obra. És cert que hi ha algun problema de volums i que les lletres no són sempre prou intel·ligibles, però està clar que un musical intimista com aquest requeria un espai petit i un tractament com el que finalment se li ha donat.

05/12/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Al pot petit…

Sóc de les que, quan parlem de musicals, tinc la tendència a fugir dels grans muntatges per submergir-me en el petit format, on és més difícil enganyar el públic i l'espectacularitat queda supeditada a l'emoció.

Tick, tick... boom! torna a demostrar que és així, que al pot petit hi ha la bona confitura i que quan tens un repartiment tan bo com el que formen Xavi Duch (Sugar), Lu Fabrés i Marc Pociello, acompanyats de música en directe i amb un llibret signat per l'autor de Rent, Jonathan Larson, no cal gaire més per encertar-la.

Més informació a Somnis de teatre

03/12/2017
Hebert Parodi

L’èxit no sempre arriba per molt que t’hi deixes la pell. I de vegades, ni que arribi, com és el cas de Jonathan Larson, no ho fa quan toca. Cal seguir perseguint l’èxit o reconeixement en allò que ens apassiona però no ens dóna de menjar? És just fer-ho per qui està al nostre costat? És just no fer-ho per a un mateix?
Tick, Tick…Boom! tracta això amb un muntatge senzill, que no simple, que mostra que no calen (tot i que s’agraeixin) grans mitjans per a emocionar, amb un excel•lent, (i van…) Xavi Duch, que transmet la passió per l’autor i el tema que es tracta i l’amor a la -inestable- professió .
Tick, tick… Boom! és qualitat a cabassos i una picada d’ullet a les nostres vides amb un talent extraordinari. I no, no tot és dolç (la SIDA, els trenta com a frontera…). I sí, al sortir el cor et fa tick tick boom, a cadascú pels seus motius.
L’única petita pega, és que a vegades costa entendre alguna lletra, però és el preu a pagar (passa a pocs moments) per tenir una magnífica banda en directe, com ens té acostumats el Teatre Gaudí.
I a tot això jo no sóc entusiasta de Rent (aquell final…) però sí fins a la medul•la de qui tantes i tantes alegries m’han donat amb treballs previs (Dies Normals, Tell me on a Sunday). Així, doncs, gràcies, Ferran Guiu, Marc Gómez, Joan Comaposada, Xavi Duch, Lu Fabrés i Marc Pociello.

14/01/2018
Sonia Medi

És una pena que tres actors que ho fan tan, tan bé tinguin entre mans un material de Larson tan, tan dolent. La música és barata, el text no té cap tipus d’emoció ni gràcia i a sobre és previsible com un film de diumenge a la tarda.
Estaria molt bé poder veure aquests 3 grans fent alguna cosa més interessant, de segur que seria magnífic.

10/01/2018
Josep OS

Avui al Teatre Gaudí he pogut gaudir i sobretot emocionar amb aquest musical de petit format però gran, molt gran en contingut. Una mostra més que no calen espectaculars muntatges i que amb una escenografia práctimente inexistent, un sofà, una barra de bar i unes caixes amb rodes es pot aconseguir un espectacle d’una qualitat indescriptible. L’acció ens situa a Nova York als anys 90 i és un relat autobiogràfic de Jonathan Larson que va morir als 36 anys quan anava a estrenar el seu altre musical Rent. Ens parla d’amor, il·lusions, desitjos i lluites per aconseguir un objectiu amb moments molt emotius i altres divertits i ho fa en la majoria de casos amb la lletra de les cançons o a través de diàlegs. Quatre músics en viu que toquen el piano. la bateria, el baix i la guitarra de forma extraordinària acompanyen a Xavi Duch (Jan), Lu Fabrés (Susan) i Marc Pociello (Mike) i tot i que el pes recau en gran part sobre Duch, considero que seria injust destacar a un d’ells ja que els tres amb unes veus extraordinàries aconsegueixen una feina excepcional. Un imprescindible que cal veure si o si.

08/01/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Nunca me ha gustado el Teatro Gaudí para ver musicales. Creo que la sonoridad allí es terrible. La música siempre demasiado alta y eso hace que no consiga entender lo que cantan los actores. Un horror.
De todas formas siempre vuelvo y más si llega un musical nuevo a la cartelera catalana.
Tick Tick Boom cuenta la historia de Jhonattan, un compositor musical a punto de llegar a los 30 y que aún no ha conseguido realizarse profesionalmente. Su novia le pide un paso más en su relación, su amigo triunfa en los negocios y él se ve atascado!
Gran musical con algunas canciones preciosas. Los 3 actores cantan bastante bien y la trama se sigue con atención.
Y encima con suerte te llevaras chocolate de regalo hahahaha
Lastima que el espacio no acompañe…

24/12/2017

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

A quin actor català ha felicitat Stephen Sondheim?

Sols uns poques persones esdevenen referents indiscutibles d’un sector com ho és Stephen Sondheim al teatre musical. El prolífic compositor i lletrista estatunidenc va complir 90 anys el passat 22 […]

1 juny 2020

Xavi Duch: “En aquesta professió has de saber conviure amb una inestabilitat constant”

Xavi Duch torna a estar a la cartellera barcelonina. Després de participar en musicals d’èxit com Spamalot, The wild party, Guapos&Pobres, El petit príncep o Sugar, ara li toca defensar […]

19 desembre 2017