T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré...

Diu Elisenda Roca, directora de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, al programa de mà que va aprendre a diferenciar “un musical d’un seguit de cançons disfressades d’aquest gènere” gràcies a Josep Maria Pou. La clau, segons Pou, roman en el fet que “si a un musical li treus les cançons, no entendràs l’obra, no tindrà sentit, no avançarà”. Aquesta reflexió, molt interessant i encertada, no seria la més idònia, però, per introduir aquest muntatge que, precisament, no explica cap història. La proposta, simpàtica i comercial, és, en realitat, un seguit d’esquetxos sobre la vida amorosa, des de la primera cita, passant pel matrimoni i els fills, fins a arribar a la tercera edat on l’amor, sembla, torna a néixer. Per tant, gairebé qualsevol cançó es podria eliminar sense que alterés massa el conjunt global més que per haver de sacrificar amb ella també el gag complet en alguns casos. Dit això, l’espectacle, tot i ser una mica massa llarg, és amè i divertit, juga amb força gràcia amb els tòpics habituals del sexe i l’amor, i aprofita al màxim els quatre intèrprets l'execució còmica i vocal dels quals és impecable. L’espectacle viu, bàsicament, gràcies al seu talent perquè, en termes de direcció, malauradament, es nota la poca experiència de Roca. La seva aposta va sobre segur, sense córrer cap risc escenogràfic, amb una posada en escena rutinària i sense cap originalitat. No obstant això, el bon rotllo de les cançons s’encomana i, probablement, aconseguirà posar de bon humor a molts espectadors que, avui en dia, sembla que és el que molts busquen.

La frescor i l'actualitat que desprèn el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré és molt necessària en els temps actuals. Des del primer moment, es crea un ambient empàtic portat per la interpretació de diferents moments de la vida més mundana i quotidiana, i amanit amb grans dosis de bon humor i algun toc d'ironia. En aquest musical l'espectador, abans o després, se sentirà reflectit en el que està veient: la primera cita, un sopar amb els futurs sogres, el matrimoni, l'arribada dels nens, les vacances en família... I tot i faltar, com el propi equip del musical ens reconeix, escenes relacionades amb una realitat de l'amor no vista fins ara, les parelles homosexuals; això també tindrà cabuda a l'espectacle amb una funció que han denominat "Gay Friendly", i que estic segura que en el futur del musical formarà part de l'obra.

Els quatre protagonistes demostren els seus dots artístics i musicals amb una posada en escena molt senzilla però molt efectiva alhora. En resum, escenes quotidianes explicades i cantades amb una gran dosi d'humor i qualitat musical i artística, el pack ideal per a què un espectacle sigui rendible avui dia.

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré ha estat qualificada per la premsa de Nova York, com una de les comèdies musicals més divertides, i no anaven pas errats. Una història feta de petites històries quotidianes que treuen el millor de nosaltres i de la nostra cultura: el poder riure d'un mateix. Situacions que a diari ens poden fer esclatar o posar-nos de mal humor queden retratades des de l'humor musical amb 4 personatges àgils i avispats, encapçalats per la brillant actuació de Mercè Martínez. De fet, l'obra encaixa a la perfecció amb les dots de cantant i intèrpret de l'actriu barcelonina. Una comèdia que ens farà riure per sota el nas i esclatar en moments determinats, governada per la senzillesa i la sobrietat.

Però que la senzillesa no us faci creure en l'oblit dels detalls, al contrari. Cada petit detall està ben pensat i preparat per tal que les diferents històries ens siguin fresques i creïbles, començant pel vestuari o la posada en escena fins al preciós cartell dissenyat per la il·lustradora Paula Bonet, i que ja ens anticipa aquesta petita però cuidada obra d'art que anirem a veure.

A destacar també la labor dels dos músics que acompanyen als actors dalt l’escenari, amb una gran complicitat que arriben a integrar-se a la perfecció dins l’espectacle.

Aquest musical de l'Off-Broadway va ser tot un èxit a casa nostra quan es va estrenar per primera vegada ara fa quinze anys. D'alguna manera, es pot dir que el pas del temps ha servit per reafirmar allò que ja es veia llavors, es a dir, que aquell simpàtic musical de petit format era i és un autèntic diamant en brut. Escenes divertides amb les quals identificar-se, cançons encomanadisses, lletres farcides d'ironia i una estructura original són alguns dels ingredients d'aquesta obra que han fet enamorar a milers i milers de persones a diverses parts del món al llarg d'aquests anys. Així doncs, aquest és un clar indicador de que l'amor és un tema universal i dóna igual quin color de pell tinguem, a quina cultura pertanyem i quina edat o orientació sexual tinguem, ja que tots l'hem viscut en algun moment o altre de les nostres vides (amb les alegries i les penes que això comporta, es clar). Per això, aquest musical aconsegueix a la perfecció el seu propòsit, que no és un altre que ens riguem durant gairebé dues hores de les diferents situacions que es viuen al voltant de l'amor al llarg de tota la trajectòria vital de l'ésser humà. Així doncs, l'obra anirà enllaçant diferents històries d'uns personatges que no tenen res a veure entre si, però que al mateix temps, i sempre hipotèticament, no seria difícil d'imaginar que es tractés dels mateixos personatges en diferents etapes de les seves vides.

Aquest muntatge compta amb quatre intèrprets que fan un esplèndid exercici de transformació actoral, com a conseqüència dels nombrosos personatges que han d'anar representant successivament cadascun d'ells, a través d'una direcció dinàmica i encertada de l'Elisenda Roca. De fet, tots ells están maravellosos, a l'igual que els dos músics que els acompanyen a escena. Sens dubte, aquest musical és una autèntica delicia en tots els sentits, el qual farà passar una bona estona tant als espectadors més exigents com als que no ho són tant.

Llargament representat i aplaudit, qui no hagi sentit parlar d’aquest musical és que s’acaba de despertar d’un llarg somni o arriba d’un altre planeta. Elisenda Roca, sabedora de l’encant de l’obra, aposta per una posada en escena senzilla, una acompanyament musical mínim i un repartiment de primer nivell. Una producció molt encertada.

Les situacions plantejades fan que la identificació sigui ineludible i permet el curiós fenomen de veure com a mesura que avança l’obra van rient els espectadors per grups d’edat, primer els més joves i finalment els de més edat. Fantàstic! I és que és un espectacle per riure, per passar-s’ho bé i gaudir de les enganxoses melodies que ens faran companyia de tornada a casa. A més, algunes de les escenes són memorables.

Si encara no l’heu vist, no deixeu passar aquesta oportunitat. Milers d’espectadors avalen aquest espectacle.

T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré és un musical que demostra que amb poques coses es pot fer molt. M'explico... l'obra no necessita grans vestuaris i decorats per fer gaudir al públic. Té una posta a escena molt ben treballada i compta amb unes veus de primera (la gran Mercè Martinez n'és un exemple). A més, proposa un tema que és universal i que segur tothom s'identifica perfectament. Qui no ha tingut una primera cita al cinema? Qui no ha viscut un viatge familiar en cotxe? És un musical molt personal i que abarca totes les edats ja que s'hi troben situacions tant de joventut, matrimoni i persones grans. Així que si voleu passar una estona agradable i posar-vos en la pell dels protagonistes us recomano 100% l'obra. Personalment m'encanta la cançó "M'abraçarà de nit".

 

Sí, perquè no cal tenir una orquestra completa i quaranta actors damunt l’escenari per fer un bon musical. Els de petit format com aquest en tenen prou amb una bona història, una partitura brillant i uns actors que interpretin bé, i aquest és el cas. A més en un “gran format”, aprofitant la fastuositat, el vestuari i els llums, és fàcil incloure-hi “relleno”, però aquí tothom treballa a pit descobert (metafòricament parlant, no us penseu que veureu pitram). A partir de situacions tòpiques de la parella, Joe di Pietro amb el text i Jimmy Roberts amb la música, van bastir un dels espectacles més vistos al off Broadway novaiorquès. Quatre actors i dos músics li foten canya al recorregut de la vida amorosa de les parelles, des de les primeres cites fins a la vellesa. Molt bona direcció de Elisenda Roca. Aneu-hi que passareu una molt bona estona. Per cert, només a Barcelona ja és la quarta vegada que la fan.

T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré és un musical que funciona pel seu guió, per la seva música i perquè ens sentim identificats en l'universal (i inesgotable) món de la parella. Un producte que funciona sol, ideal per moments de crisi en què no toca arriscar. En aquest cas, l'obra compta amb uns actors amb taules i veus magnífiques, però la direcció és transparent. Si no l'heu vist, passareu una bona estona. Si vau veure la versió de l'any 2000, tindreu un déjà-vu.