Aquest hivern, per a Sergi Belbel, no està tenyit de grans sales, sinó d’espais diversos. Va començar la temporada dirigint Supersàpiens, una obra immersiva que combina teatre, tecnologia, arts digitals i exposició i que acabarà funcions per Nadal. Li seguirà La torradora, coescrita amb Roc Esquius —autor també de la primera— a la sala Versus Glòries, amb l’objectiu de repetir l’èxit d’Angle mort, comèdia que ha gaudit d’un èxit enorme. Això serà a mitjans de desembre. I engegarà el 2026 amb una peça que ha escrit i dirigirà El casalot, al Teatre Gaudí, que promet ser la clau de volta que permeti fer por en un teatre.
Espais alternatius i noves experiències. “Jo ho era, d’underground”, riu Belbel mentre recorda que, a finals dels anys vuitanta del segle passat, va ser un dels qui va pintar les parets del Teatro Fronterizo, germen de la Sala Beckett, quan va obrir a Gràcia. Que passi l’hivern en espais de petit format, diu, no és gens estrany. Tant La torradora com El casalot són fruit de les relacions que ha teixit al llarg dels anys i de les ganes que té de seguir jugant, cosa que fa de debò tant al teatre com al laboratori Peripècies que coordina a la Sala Beckett. El muntatge de la Versus Glòries prové de la demanda de la sala de mirar de repetir la bona acollida d’Angle mort, amb un repartiment semblant: repeteixen Antonio del Valle i Ramon Godino, i s’hi incorpora Laura Pau.
‘La torradora’
Belbel i Esquius formen un tàndem en vies de consolidació. La torradora és la segona peça que escriuen junts, ara sobre l’electrodomèstic “intel·ligent” que dona títol a l’obra i que apareix de cop en la vida d’un dels personatges. “És una comèdia-comèdia amb les nostres neures”, confessa Belbel, que ha dirigit tres muntatges del seu antic deixeble.
“El terror és una cosa que tenia molt pendent”
La proposta del Gaudí neix de la sintonia que Belbel manté amb les gestores de la sala, Gemma Deusedas i Anna Carreño, que alhora protagonitzen l’espectacle. Però El casalot és molt més que això. Belbel explica que “el terror és una cosa que tenia molt pendent”, perquè no ha trobat encara cap obra que s’acosti, ni de lluny, al que és capaç de provocar el cinema. És un fan absolut del gènere, de The Shining a les obres d’Ari Aster, com Midsommar. També recorda que, cap al 2000, va dirigir La dona incompleta de David Plana a la Beckett, on va idear un muntatge immersiu. “La gent feia salts a la cadira”, recorda.
Uns anys més tard, va esbossar una peça basada en el terror dels anys cinquanta i seixanta, a prop de Què se n’ha fet de Baby Jane?, protagonitzada per Bette Davis i Joan Crawford. Allò va quedar en un calaix que va tornar a obrir en marxar del TNC, el 2013, i que, durant el confinament del 2020, va revisar a fons.
No va ser, tanmateix, fins que va dirigir al Borràs l’intent de Jordi Galceran d’acostar-se al gènere, Turisme rural, que va saber com acabar-la. Sap que l’experiència del Teatre Borràs s’acostava més a la comèdia que al terror, tot i que hi havia un parell de moments en què el públic s’enduia un bon ensurt. En la mateixa línia, Allà lluny hi ha una caseta de Jordi Casanovas, a la Beckett, i Passaran coses fantàstiques de Jordi Casado i Sílvia Navarro, a la Flyhard —com la de Galceran, estrenades la temporada passada— tampoc no acabaven d’aconseguir aquest punt de veritable inquietud que ell busca.
‘El casalot’
Belbel no es dona per vençut. Per tirar endavant El casalot, primer va parlar “amb algunes grans actrius”, però de seguida es va adonar que necessitava un teatre petit per aconseguir l’atmosfera que desitjava. Deusedas i Carreño van aparèixer com les actrius ideals i el Gaudí, com l’espai perfecte, apunta, per aixecar “una cosa gòtica, dramàtica, tètrica”: dues dones tancades en una casa antiga, allunyada de la resta del món, que recordin el clàssic que Robert Aldrich va dirigir el 1962.
El sostre baix del teatre, les parets encara més negres i el públic dins l’escena. Aquesta és la recepta de Belbel per mirar d’arribar en tres dimensions allà on el cinema ho fa en dues. I, és clar, per seguir jugant.
Més informació, imatges i entrades:
